THÉOGONIE

La casa dels teletubbies...

2008-02-19T10:09:00.005Z

En el nou pis visc amb una mascota, un conill... És una estança de caracter temporal, a finals de mes será traslladat a unes instal·lacions més humanitaries. És petit, blanc i bufó. Corre, salta, és i és de color blanc... però... la mala béstia es caga per tots els racons i s'ha pixat un parell de cops a l'edredón del meu company de pis. Però, que s'hi pot fer, si el tanques a la gàbia sembla un d'aquells presos de Guantànamo i fa molta pena, però si el deixes lliure... fa de les seves. Ara, la nova casa sembla la dels teletubbies.

Quin pal la campanya electoral...

2008-01-29T11:49:00.000Z

Bufff... avui de bon matí mentres esmorzava he fet zapping... a un canal entrevista a en Rajoy i a l'altre en ZP (tots dos intentant desprendre falsa simpatia i més repentitnats que el Kent de la Barbie)... a l'altre anunciaven que avui es farien les primaries a l'estat de Florida i després han passat a parlar de les polémiques promeses electorals d'en ZP, he canviat per trobar-me un anunci inacabable d'un estrafolari objecte per fer gimnástica i finalment a l'altre feien uns dibuixos bomitius...

He posat música. Perqué ja no es poden fer els desayunos con alegria mirant un programa per nens presentat per una buenorra més tonta que el cagar? Aiii els vells (bells) temps...

Zum... Zum... ¿A que huelen las mariposas?

2008-01-25T11:52:00.000Z

Fa un ratet el meu company de taula m’ha dit:
-Alex, ¿vienes a hacer un café?-i al veure’m dubtant m’ha dit- Ven, ven.
Al arribar a la máquina m’ha dit:
- Has notado el olor de la tía que está con J.
- No, es que tengo la nariz supertapada, con mocos muy espesos. ¿Que pasa? ¿Huele mal?
- No…Es que soy muy sensible a eso. Huele a feromonas…desprende aroma sexual.
- Como los monos y los caniches?
- Si, si…
Quan hem tornat he mirat a la mossa que seia junt amb el J. (l’altre company de sala). Estaven els dos repassant els comptes d’un congrés. Era una noia grasoneta de trenta i llargs. No he notat res. Potser realment la noia estava en zel però jo sóc poc mascle o no estic per la labor. Potser el meu company té una imaginació desbordant. Potser és ell el que està en zel. O realment el que passa és que tinc una mucositat realment densa que m’aïlla de les senyals més primàries (el meu esput es pot descriure com un col·loide d’alta viscositat, gairebé és una substància sòlida, quin fàstic!!!).

Zum zum…

Mandra

2008-01-06T16:55:00.000Z

Quina mandra que fa posar-se a treballar... uffffff...

Nou any... noves visions

2008-01-03T15:50:00.000Z

Acceptar tal com estan les coses i confiar les nostres decisions als polítics i als buròcrates. Dormir plàcidament, acceptar les regles del joc i escudar-nos amb els conceptes de la justícia de la nostra nació. Això és el que fa avui la classe mitjana-baixa que forma la majoria de la població dels països occidentals… Som nosaltres, i això ens fa partícips dels grans holocausts que ha patit la humanitat durant el segle XX, i que seguiran durant el XXI. No som tant diferents que aquells soldats alemanys dels anys 40 que exterminaven a jueus, gitanos, eslaus, comunistes, etc, sense cap mena de pietat. Desprès de tant alliçonament apocalíptic doneu una ullada a l’entrevista de Jonathan Littell.

Bon any i que la força...

2007-12-30T20:13:00.000Z

Bon any a totes i a tots... i espero que la mirada d'aquest noi tant "eixerit" us transmeti força i energia per seguir lluitant! Un petonàs!

Nadal

2007-12-28T00:15:00.000Z

Encara que estigui un xic amargat i sigui una mica anticlerical, no odio el Nadal. M'agrada i el disfruto. Menjo com un porc, rebo regals, en faig... retrobo amistats, bec més del compte, teballo poc... i ric, ric molt amb la família. Total, que m'ho passo molt bé. Bon Nadal a tothom i espero que ho passeu tant bé com jo!

Dibuix d'en Masamune Shirow.

Mals sons

2007-12-27T15:17:00.000Z

Encara que alguns mals sons no paren de perseguir-nos i apareixen sempre quan menys ens els esperem... la vida segueix... en el fons la única cosa que podem fer és aprendre a conviure amb ells.

Alexandre el Gran!!!!!!!

2007-12-24T13:42:00.000Z

Hi ha dies que hom es lleva amb ganes de conquerir el món, amb projectes apocalíptics i envoltat d'una aura de campió llegendari. No hi ha barreres... tot és possible.

Ser valent o actuar sense pensar-s'ho

2007-12-19T17:48:00.000Z

De vegades un s'hi ha de llençar... no sempre cal ser prudent (encara que ser-ho fa savi), hi ha cops en què surt a compte arriescar-se. I si la cagues... n'aprens molt més.

Diari de baratillo, però bo

2007-12-18T09:25:00.000Z

L’únic diari de baratillo (diaris que donen de gratix a l'entrada del metro) que trobo acceptable és l’adn. És agradable de llegir, no és gaire sensacionalista, té un parell de columnes interessants i crítiques i un apartat de cultura petit però acceptable. Un dia d’aquests (que estigui avorrit) m’agradaria recopilar tots els diaris de baratillo d’un mateix dia i fer un post amb la comparació.

La fotografia correspon a la portada del diari adn d'avui. És la guanyadora del premi Unicef. Correspon a un casament afganés entre una nena de 11 anys i un avi de 40 anys. Què dimonis li deu estar passant pel cap a la nena? Jo crec que amb la cara paga.

Lilith, la pèl-roja impertinent...

2007-12-17T10:22:00.000Z

Al ser un ignorant en cultura sacra em pensava que el personatge de Lilith era una invenció dels llibres de vampirs… però sembla que no, que surt a la Bíblia. Era pèl-roja, rabiosa i independent i aviat es va aburrir sexualment Adam… (i això que va tenir 100 fills amb ell) i va deixar-lo perquè ell es negava a cambiar de posició follatil (Adam era fanàtic del misionero). I finalment, atenció, Déu la va castigar per voler ser independent.
Si doneu una ullada a la Petite Claudine podreu llegir un resum cínic de la història d’aquesta noia.

PD. És casualitat que la replicant Zhora sigui pèl-roja, jugui amb serps i sigui la única que ensenyi carn en tota la pel·lícula?

Els records de somriure trist

2007-12-06T14:37:00.000Z

Els records de somriure trist són uns angelets foscos que de tant en tant ens rememoren a cau d’orella les vivències que tenim més amagades...

Misèria

2007-12-06T13:14:00.000Z

Quant vaig entrar per primera vegada a la Pl. de Toros “Las Arenas” tot era ple d’escombraries i cagades. Només arribar a l’entrada vem descobrir que la plaça tenia habitants, uns yonkis i un vell, que vivien en unes barraques muntades a la porta de l’edifici. Tot plegat feia una pudor inaguantable… era fastigós, era una pudor tant penetrant que s’impregnava a la roba i no t’abandonava fins que te la treies i et dutxaves. Va haver de venir una excavadora per poder apartar les deixalles que hi havien acumulades.
Els yonkis eren una parella que estaven molt demacrada, el xicot era més o menys extrovertit i la tia no s’anadonava de res… anava amb un xute permanent. Un matí mentre jo estava inspeccionant una capsa de testimonis prop de les barraques, de repent va sortir el xicot de la cabana de matalassos, va fer tres passes i sense adonar-se que jo estava a parell metres de distància, es va baixar els pantalons i va començar a cagar… en aquell moment vaig entendre que la gran quantitat de merda que hi havia a l’entrada no era de gos, sinó humana. Vaig fer-me venir tos… i el noi va girar-se i va dir… “ostia perdona no te havia visto” i va pujar-se els pantalons i va marxar cap a un racó més allunyat, fora de la vista.
Aquella pobra gent cagaven i pixaven a un parell de metres d’on dormien, no els hi importava la brutícia, la pudor... estaven més enllà de tot això; aquesta és la diferència entre misèria i pobresa.

Visions de futur...

2007-12-01T09:52:00.000Z

Fa tres anys vaig deixar una feina sense plantejar-me quin seria el meu futur inmediat, mentres que ara, fa mesoso i mesos que em plantejo quin serà el meu futur d'aquí a un any, quan hagi acabat totalment la tesi... és quelcom que em tortura, per què? La veritat és que m'agradaria ser molt més aventurer que el que sóc... és dificil abandonar un bon recer on estem ben fondejats per tal de navegar mar enfora, a través de l'oceà incògnit.

Periodes de retorn

2007-11-27T20:00:00.000Z

París 1789

París 1830

París 1871

París 1968

París 2007

De tant en tant els francesos aixequen barricades contra l'estat per tal de defensar els drets bàsics de l'home: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquí fa molt i molt de temps que no passa. Potser és el què ens diferencia dels francesos és la falta de collons. Es va acceptar una transició indignant i la imposició d'un rei Borbó a finals del s. XX (surrealista... la mateixa família que els francesos els van fotre fora fa més de 170 anys!!!!!!). Realment crec que som uns pringats i una colla de mesells. Ni memòria històrica ni gilipollades... ja ni ha prou d'abaixar el cap i dir que no hi ha ni bons ni dolents!.

Embrujado...

2007-11-27T18:46:00.001Z

M’he quedat enganxat a un serial televisiu anomenat “Embrujadas”. No és pas aquella sèrie del ninot en forma de gat que parla, és una que té un xic més de qualitat i no fa tanta ràbia. El format d’aquesta és del tipus “House”, cada episodi és independent, però existeixen algunes trames de baixa freqüència dedicades als “freaks” incondicionals. Majoritàriament, aquestes sèries estan dissenyades per a un públic relativament jove no disposat a aguantar un culebrón bananero que impliqui aguantar tot un seguit de trames dia a dia, aquesta, però tampoc es una sèrie al estil “usar i tirar” dels anys 80 en què en el fons eren tot un seguit d’aventurilles cutres d’uns personatges que abocaven irremediablement al avorriment (al pur estil “Equipo A”). Malgrat tot, el què em preocupa, és que aquesta sèrie no està destinat al mateix tipus de públic que “House” sinó és destinada a noies d’adolescència poncellenca... on l’argument consisteix en que quatre petardes que estan com un tren es dediquen a eliminar dimonis amb una fisonomia tipus Kent. Estic fatal.

Canvis de parer...

2007-11-26T21:13:00.000Z

El perfil físic de la dona ideal m’ha anat canviant amb l’edat. De ben jovenet (èpoques de EGB) la meva noia havia de ser primeta, rosseta i sense pit (més o menys com les gimnastes), més tard van passar a agradar-me les noies primes i altes amb atributs femenins, però no excessivament marcats (noies tipus model, si, si), però a mida que va anant passant el temps aquesta noia andrògina va anar guanyant en corbes, fins a convertir el cul i les mamelles en els objectius del meu deliri... Si, si... ara aprecio molt més els “manillares”... i em perden els escots voluminosos. Suposo que quests canvis estan directament relacionats en l’arribada a l’esplendor de l’edat reproductiva... l’objectiu inconscient d’un mascle és trobar una femella que pugui parir amb facilitat i alimentar els seus fills, es a dir, caderes amples i pits grossos.

Esbós de Paolo Eleuteri-Serpieri.

El consol d'un rolero

2007-11-25T20:23:00.000Z

Què fer perquè una noia es tregui les calcetes? Això no és pas una fórmula magistral que passi de generació en generació, i pel que fa a mi mai he rebut cap consell o pista per part dels progenitors. Crec que això depèn directament de la selecció natural, però no d’un garbellat a la lleugera, sinó d’un complexa procés amb capacitat de decisió pròpia. Aquesta selecció té un sentit contrari al què nosaltres creiem. És a dir, en realitat aquella que hom vol atraure i no reacciona favorablement, no és perquè no l’atraguem, sinó perquè la mare naturalesa pensa que és molt més sa pel nostre futur (i el de l’espècie) que no creuem els nostres gens amb la primera petarda de torn. D’aquesta manera, s’entén que en les meves èpoques de joventut no m’hagués embolicat mai amb cap yoli de tanga subio i cintura de avispa… (i mira que n’hi havia a l’escola, i mira que hi somiava).

Dones bel·ligerants...

2007-11-17T12:43:00.000Z

A mi m'agraden les dones lluitadores i geniudes... Al principi em semblaven distants però, a la llarga, he descobert que són molt més pròximes i obertes que les altres, encara que de tant en tant, hom hagi de vestir un arnès ben forjat per sobreviure a la lliça.

Navegant cap a Madrid

2007-11-16T12:40:00.000Z

Quina tardor més extranya... no he pogut centrar-me ni fer-me un lloc... suposo que en el què passa és que en el fons estic navegant cap a un destí... i simplement m'he de mentalitzar a ser una mica mariner i prescindir de la terra ferma.

Sexe i violència

2007-11-15T19:18:00.000Z

Perquè s'associen les paraules sexe i violència. Una indica una de les accions més agradables que es poden fer en la naturalesa i l'altra una de les més desagradables. Ja sé que molta gent pensa que són els instints més bàsics i que moltes vegades van junts però... perquè no relacionen altres instints com... la gana i la violència, i el sexe i la por... o... el sexe i l'alegria (molt més usual potser)...
Quadre d'un tal Pascal Mohlmann.

I d'entre la boira...

2007-11-15T11:46:00.000Z

Quan s'entreveu el final del destí a la llunyania és quan la misió fa més respecte... Primer som inconscients del perill, a mig camí estem avorrits i al final estem inmersos en la batalla i no tenim temps per a meditar, però el terror arriba just abans de la fi.

Fumar...

2007-11-13T15:56:00.000Z

De vegades envejo aquells que fumen... tenen una escusa per fer un descanset, fumar i baixar al carrer. Encara que sigui una tonteria, crec que això és molt més sa que fer els maratons que faig sense descansar.

Inflexions vitals 1

2007-11-12T22:43:00.000Z

El descobriment de l'obra "Akira" de Katsuhiro Otomo van ser un gran canvi... corria cap a l'any 92, jo estava fart del món que em rodejava (el cole d'EGB, la família, els còmics de la Marvel, els amiguets) i un de les primeres novetats al arribar a l'institud va ser aquesta descoberta. M'ho va encomanar un nou coleguilla (crec que es deia Gepo), i per mi va representar un glop d'aigua fresca en un sopar mexicà... uns esquemes diferents d'historieta, uns personatges pròxims i alhora llunyans molt ben definits... i una reafirmació de la meva sensibilitat per la ciència ficció dura i la primera sensació que el què el còmic podia ser considerat art. Ho vaig disfrutar de valent... tant... que no he tingut collons de tornar a llegir aquesta col·lecció, no sé si per por a experimentar decepció, o per mandra (són uns 50 números tipus Asterix). Això sí, la considero un del meus tresors de més vàlua.

Caos mental 2

2007-11-12T10:01:00.000Z

Un entorn desordenat produeix tristesa i malestar. Desprès de la pintada de l'habitació m'ha quedat la casa feta un desastre... és difícil trobar lloc per les coses, un lloc que dongui tranqul·litat.

Eròtica del "caniche"

2007-11-09T14:41:00.000Z

Quanta gent s'aprofita sexualment del seu caniche? És denunciable fer servir un animal per a obtenir plaer sexual de forma física? La protectora d'animals té alguna cosa a dir? És veritat que, en un moment o altre, tots hem volgut ser un "caniche" sexual?

Les pobres plantes...

2007-11-05T22:50:00.000Z

Sóc un criminal... fa més de tres setmanes que no rego les plantes... he estat malalt, ha plogut bastant, és tardor i no fa calor... encara que hi ha moltes escuses, m'he portat malament. A les plantes se les ha de tractar bé, són una responsabilitat, no les puc fer servir com a cap d'esquila per a expiar la meva minidepre de convalescència

Crec que la única solució, és fer servir la manguera més sovint.

Receptes èlfiques

2007-11-01T20:42:00.000Z

Algúns freak tolkinians han penjat la recepta de les famoses lembas... (les galetes que mengen en el Senyor del Anells)... S'ha de probar oi? A mi potser m'agrada més la segona recepta...

1) Lembas de Lothlorien (freak 1)

Ingredientes:
6 cucharadas de mantequilla/margarina reblandecida
2 tazas de harina con levadura (en el original self-rising flour, de no encontrar digo q yo q dará igual usar levadura aparte, ¿no?)
1 cucharada de azúcar
1/2 taza de pasas opcional (aunque francamente no me imagino unas lembas con pasas, pero pa gustos...)
1 huevo bien batido
1/2 taza de leche
4 cucharadas de nata espesa
hojas de mallorn :DDDD

Con un tenedor se corta la mantequilla sobre la harina y se mezcla en un bol hasta que parezca pan rallado (esto me parece mejor hacerlo con los dedos, por experiencia propia con este tipo de masas). Hazlo rápido para q la mantequilla no se funda demasiado. Añade el azúcar y si así lo deseas las pasas. Bate el huevo con la leche aparte hasta que estén bien mezclados, guarda una cucharada de esta mezcla para pintar las lembas. Añade la nata y la mezcla de huevo y leche a la harina y mézclala hasta que esté firme pero blando (estos americanos son intraducibles). Amásalo tres o cuatro veces sobre una superficie ligeramente enharinada. Extiéndelo hasta que tenga un grosor de 1 cm (aproximadamente, xq dice de extenderlo 3/4", pulgadas deben de ser...) y córtalo con un cortapastas ovalado o con forma de hoja. Ponlo en una bandeja de horno ligeramente engrasada dejando al menos centímetro y medio de espacio entre las lembas, píntalas por encima con la mezcla que habías guardado y mételas al horno unos 12 o 13 minutos, a temperatura (aquí viene el problema) de 400 grados ( deben de ser farenheit xq mi horno solo llega hasta 350 y esa es la temperatura para asar un lechón enterito, digo yo que serán unos 200 grados, temperatura q suelo poner cuando hago galletas)
Para guardarlas envuelve cada lemba individualmente en hojas de mallorn frescas y limpias, si en tu región no crecen mallorns guardalas en una caja que cierre bien. Sale sobre una docena y media de lembas.

2) Lembas (freak 2)

Ingredientes:

- 3 huevos

- 1 taza de miel (preferiblemente natural)

- 1 cucharada sopera de piel de naranja rallada

- 2 cucharadas pequeñas de agua de flor de naranja (opcional)

- 3 onzas de almendras tostadas

- 2 1/4 tazas de harina de sémola (ver nota)

- 1/2 cucharada pequeña de sal

- 1/2 cucharada pequeña de canela

- 1/4 taza de mantequilla

Mezclar los huevos, la miel, la piel de naranja, el agua de flor de naranja y las almendras con la batidora. Batir durante 3 minutos. Añadir 1 taza de harina. Batir durante otro minuto. Verter en un bol y añadir la harina restante, la sal y la canela. Batir o revolver hasta que esté bien mezclado. Derretir la mantequilla en una sartén o plancha. Verter la pasta en cantidades de 1/4 a 1/2 de taza en la plancha o sartén caliente y cocinar hasta que quede ligeramente dorado; dar la vuelta y dorar ligeramente la otra cara. Si estás usando una plancha, añadir una cucharada pequeña de levadura a la mezcla. Deberían resultar 16 lembas.

Nota: 1 1/2 tazas de harina blanca, 1/2 taza de harina de trigo y 1/4 taza de harina fina de maíz, pueden sustituir a la harina de sémola.

Màxim nivell de desordre acceptable?

2007-10-30T15:51:00.000Z

Quin és el màxim nivell de desordre acceptable per deixar entrar algú a casa?
M'interessa saber-ho... cal distingir entre íntims i estranys, entre nois i noies, entre família i altres?

Ja surt el Sol

2007-10-30T15:32:00.000Z

Bueno... sembla que em començo a sentir que recupero un xic les forces. Em tornen de mica en mica les ganes de fer coses... ara el què em falta és el finançament... (és un pal ser pobre!!!! quasi bé tant com estar malalt...). Queixes, queixes i més queixes...

El final

2007-10-29T14:39:00.000Z

Encara que ens hi resistim... tot té un final.

Estar malalt

2007-10-23T23:26:00.000Z

Hi ha poques coses pitjors (en el nostre món quotidià) que la falta de salut. Quan aquesta falla som vulnerables i necessitem recolzament... ha d'ésser duríssima la solitud embolcallada amb la malaltia...

Treballar és divertit?

2007-10-23T23:14:00.000Z

Encara que quatre gats es diverteixin treballant, per la majoria de la humanitat és un soplici. Molts pocs són els que treballen en bones condicions i no són explotats brutalment. Treballar no dignifica, horroritza.

Dibuix de Grzergorz Kmin (o algo per l'estil).

Sóc dèbil amb les Yolis...

2007-10-09T21:41:00.000Z

En un serial cutrón de no sé quina cadena fa de infermera de prototipus Yoli en un CAP d'un barri marginal madrileny... Sóc dèbil amb les Yolis que ensenyen el tanga per sobre els pantalons (ja sé que és vulgar, però sóc un noi de gustos senzills...).
Resulta que es diu Olivia Molina i és la filla de l'Angela Molina...

Tecles empolsegades

2007-10-09T08:46:00.000Z

Des de fa una bona temporada que de tan en tan em venen ganes de tocar el piano... Em venen records en forma d’enyorança. Vaig deixar o millor dit repudiar el piano perquè considerava que jo no havia nascut per a interpretar música i realment el vaig arribar a avorrir. A què ve aquesta enyorança? Potser perquè ara m’avorreix tot lo altre? O perquè realment tinc ganes de fer quelcom bonic... Des de fa anys que treballo en quelcom desproveït de qualsevol pretensió estètica… i realment no és malgastar la vida si no pots produir amb les teves mans un xic de bellesa?

Adaptació lenta...

2007-10-05T16:15:00.000Z

Finalment divendres... i ve un cap de setmana d'activitat intensa... m'ha costat més d'un mes tornar a la vida normal... cada cop és més difícil adaptar-se i construir-se una rutina que ens permeti el gaudi del temps lliure... La feina intensiva i els viatges sistemàtics t'aparten del món. Noto que feia una bona temporada que no vivia el 100% de la vida Barcelonina... I ve un més bastant mogut!!!!

PD. Estarè sortint de la meva època zombie?

Foto de David Lachapelle.

Terror, una eina?

2007-10-05T00:23:00.000Z

El terror és la única eina per a fer més productiva la societat?

Doneu una ullada al documental que ha penjat "La Petite Claudine" .

D'aquí a una temporada...

2007-10-03T07:57:00.000Z

TOKIO AVUI

TOKIO D'AQUÍ A UNA TEMPORADA

La gent de l'Europa Occidental, no hem patit cap guerra desde fa dues generacions... ara anem pel camí de la tercera generació de pau... Hem conseguit una certa prosperitat, a tranques i barranques. Estem preparats per a un possible canvi? No. És possible que entrem en guerra oberta? De moment no surt a compte. La pau es manté mentres sigui un negoci.

Litografia de Hisaharu Motoda via Pink Tentacle.

Sorolls que agraden...

2007-10-01T18:51:00.000Z

Una de les coses agradables d'una nit d'hivern estar ben tapat en el teu llit, i mentres hom nota la fredor a la cara, sentir mig endormiscat, el rumor d'una moto llunyana accelerant...

Encara que sigui rar, alguns dels sorolls antròpics antròpics del medi urbà... ens són agradables...

Veure article "Why we love sounds of the city jungle".

Les desgràcies mai venen soles

2007-09-26T09:49:00.001Z

Ara que em pensava que sortia de la miseria... he descobert que tinc deutes dels que no era conscient... un altre mes menjant llegums... La única cosa bona és que així faré dieta...

Yonkis de REDBULL al cine...

2007-09-25T13:33:00.000Z

Li posen un verí que li relenteix el fluxe sanguini fins a aturar-se... per sobreviure ha de mantenir l'adrenalina alta... per fer-ho no para de zampar REDBULLS i tot altre tipus d'exitants...

Per més informació veure "Crank, veneno en la sangre".

Porno homo per a heteros?

2007-09-24T20:46:00.000Z

Per què a la majoria de nosaltres ens posa veure relacions homosexuals?... La major part dels usuaris de pornografía masculins els hi encanta veure com s'ho monten dues dones, per lo que tenim que un tant percent molt elevat de la pornografia presenta continguts homosexuals. Aquesta proporció no coincideix amb la quantitat d'usuaris homosexuals de pornografia (sobretot si tenim en compte els usuaris de sexe femení). Quina explicació té aquest fet? Ho podem relativitzar a considerant-ho simplement que té èxit entre els homes perquè mostra més carn femenina a la pantalla, o, hem de trobar alguna explicació més complexa?

Dones i dinosaures

2007-09-21T12:46:00.000Z

Fa milions d’anys amb aquest còmic va se’m va despertar la sexualitat. A finals dels 80 me’l va regalar una de les meves ties perquè sabia que m’agradaven els dinosaures… però el què realment va despertar el meu interès, va ser la esplendorosa rubiaca mentre corre despullada per les jungles del Triàsic perseguida per un triceratops. Vaig quedar totalment obnubilat per l’opulència de les corbes dibuixades per en Richard Corben. Desprès, res més va ésser igual ja que les dones van apareixer en aquest món.

Portada de "Rip, tiempo atrás".

Dormir...

2007-09-20T07:51:00.000Z

No hi ha res com dormir nou hores per llevar-se fresc com una rosa i per convertir una matinada grisa amb l'inici d'una jornada profitosa.

Horror còsmic 2

2007-09-16T14:20:00.000Z

Ahir vaig veure 3 pel•lícules de zombis, i aquesta nit... he tingut mals somnis... no recordo ben bé què somiava però avui al matí, al llevar-me, he vist que tenia el piolet al costat del llit... m'he quedat molt parat... però desprès de mica en mica m'ha vingut a la memòria, de forma bastant nuvolosa que a mitja nit m'he despertat i l'he agafat com a mesura de precaució... perquè se sentien sorolls. A part de ser un solteron que es passa el dissabte tot sol a casa miran pel·licules de serie B... m'estic tornant paranoic... He de tornar ajugar més a rol.

Tardor a casa

2007-09-10T11:39:00.000Z

Des de fa una temporada passo les tardors a l’estranger. Enguany però, estaré a Barcelona. En tinc moltes ganes. Aquesta estació, en altres temps odiada o ignorada, ha pujat en l’escalafó de les meves preferències fins a convertir-se en la més mística. Tinc ganes de gaudir de la Barcelona de tardor.

(Foto meva, "Tardor a Lycia")

El mono...

2007-09-05T19:25:00.000Z

Més d'un mes sense comprar ni un còmic... De moment la operació tacanyo va bé... encara que em salten les llàgrimes quan passo davant d'alguan botiga de freaks... Resistiré? Em transformaré amb zombi?

(Vinyeta del super còmic "The walking dead")

La musa

2007-09-04T18:25:00.000Z

No hi ha res millor per a despertar la creativitat que tenir una noia despullada al costat.

Autocontrol i equilibri

2007-09-03T11:33:00.000Z

Es tant fàcil abusar del poder.
Agafar algú que està a les teves mans, que és vulnerable a la teva opinió… i reflectir les teves frustracions rebregant els seus sentiments fins que no aguanti més… fins que finalment es llenci al buit per allunyar-se.
És difícil aprendre a no ser el centre del món. És difícil no aprofitar-se de la confiança.

I només mirant...

2007-08-26T02:14:00.000Z

És ofensiu mirar amb descaro? Què sent una dona quan sap que la estan mirant els homes? Ràbia, impotència o felicitat? I… què pensem els homes mentre estem mirant a una dona maca pel carrer? És el mateix fotre una repassada a algú conegut que algú desconegut? Què sentim quan algú conegut ens ha fotut una bona repassada? Quin és el límit que converteix un observador en un pervertit?... I, segur que ens venen al cap moltes més qüestions… i totes sense tocar ni un pèl!

(Foto de Ruth Orkin)

Gris agost

2007-08-24T15:09:00.000Z

“El cielo sobre el puerto tenía el color de una pantalla de televisor sintonizado en un canal muerto”
Així comença el Neuromante de William Gibson. Així també es poden descriure les tardes d’aquest cutrefacte agost.

(Foto de l'exposició Passolini e Roma)

Pirates!!!!

2007-08-23T09:03:00.000Z

Avui en dia els pirates no només són informàtics o protagonistes de pel·lícules. Qui es recorda de Somàlia? Feu una mirada a aquesta història "Ransom paid' to free Danish ship" presentada per la BBC.

Fugir de la realitat

2007-08-21T09:14:00.001Z

Ens passem la meitat de la vida intentant evadir-nos de la realitat… mirant pel·lícules, llegint novel·les, escoltant música, tocant algun instrument, pintant, jugant a rol, anant d’excursió, observant, viatjant, follant… somiant… Per què ens ha fet així la naturalesa? Té algun sentit? És que la realitat és incompatible amb la intel·ligència?

(Foto de Graciela Iturbide)

Creuada ortogràfica!!!!

2007-08-20T14:16:00.000Z

He decidit declara la guerra a les faltes d’ortografia. Faig unes faltes garrafals, impròpies de la meva educació, tant en castellà com en català. Serà un guerra llarga i dura que m’obligarà a ser més curós i pacient... però realment ho he de superar. Aquesta situació és inacceptable i em fa caure la cara de vergonya.

Porno femenino vs. masculino

2007-08-19T22:00:00.000Z

¿Tiene que haber diferencias entre una película pornográfica (de tipo estándar) orientada a un público femenino y con una orientada a un público masculino?

Creo que sobre este tema no somos tan diferentes como nos quieren hacer creer. En el fondo, lo único que pedimos ambos sexos en la pornografía es evitar la cutrez (atrezzos de baratillo, diálogos infumables, etc) que convierte algo que tendría que excitarnos en una invitación a la reflexión sobre la perdida de tiempo que nos quita el morbo.

(Foto de Ellen von Unwerth).

Clone troopers

2007-08-15T09:47:00.001Z

La clonació ja és una realitat comercial (feu una mirada a l’article de la BBC Down on animal pharm). Ja es clonen mascotes i es comença a implantar en la ramaderia. Ves a saber quan es triga, si és que no es fa ja, a clonar humans (fa fredat només de pensar en les possibles utilitats). Estem sobrepassant els límits de la Ciència Ficció que s’havien establert fa 20 o 30 anys, i no parlo pas dels difosos límits de la cultura cyberpunk… sinó del subgènere space opera. Moltes de les coses plantejades en aquest gènere simplement estan esperant a ser rentables per aparèixer. I si ara dic això, imagina’t d’aquí trenta anys (i no vull semblar un avi).

Foto: Poster oficial de la peli Episode II: Attack of the clones.

Petons

2007-08-14T11:06:00.000Z

No fa gaire unes amigues i jo vem anar a parar a un discopup ple d’adolescents. Hi havia una parelleta que s’estaven donant el lote de forma apocalíptica. Una de les amigues va dir que els hi tenia enveja… que des de la seva llunyana joventut que no li donaven petons d’aquesta manera i que amb l’edat trobava que el petó perdia… Desprès de meditar aquesta qüestió, penso el contrari (segurament perquè ho miro des de el punt de vista masculí), jo crec que ara frueixo molt més de donar un petó que quant era petit…En aquells temps per mi donar un petó simbolitzava era la relació sexual de més nivell que podia tenir… i naturalment estava més pendent de intentar trencar aquella barrera que de fruir el petó pròpiament dit. Ara, més vell i més foguejat… els petons tenen un altre significat… ara són quelcom amb personalitat pròpia, que en alguns cassos assoleixen tonalitats místiques.

Foto: Fotograma de la peli Blade Runner.

The octopus from the outer dark

2007-08-13T10:24:00.000Z

Un dels principals anatemes en el què un pobre noi pot trobar-se en aquesta societat és ser acusat de PULPO. Si ets acusat de tenir les mans llargues, per una comunitat femenina, seràs marginat per aquestes i burlat pels altres.
Una de les grans veritats de la humanitat, és que les dones trien qui és qui les podrà acostar-se més enllà dels límits socialment acceptables. I si no se les deixa triar, castiguen amb la burla social i fins hi tot poden arribar a condemnar-te a l’ostracisme.
Però el món és ple de temptacions, només cal passejar-se pel Passeig Joan de Borbó (él de la Barceloneta) un dia d’agost… està ple de huries gairebé nues, de tots colors i mides… que fan que et pugi la febre i caiguis rendit abans d’arribar a la platja, i et posseeixi l'ànsia d'arrambar-les i toquetejar-les per tot arreu.
En conclusió, si algun màrtir vol entrar en el jardí de les temptacions cal que es guanyi l’accés a les fruites sagrades a pic i pala, i no intentant robar-les a través de la reixa.

(Desprès de les crítiques per no citar les fonts de les imatges afegiré que el dibuix és d'una tal Adela Leibowitz).

Maruja's weekend

2007-08-10T11:34:00.000Z

Avui començaré un intensiu marujil de neteja a fons del pis. Desprès de la caiguda del Imperi Romà, el pis ha estat envaït per tota una sèrie de ordes bàrbares de diferents nacionalitats que l’han sumit en una època totalment fosca… a veure si desprès de passar l'aspiradora, sacar brillo, fer rentadores amb tota superfície tèxtil i posar les coses en angle recte aconsegueixo arribar al Romànic.

Ándale, ándale... viva los héroes peregrinos!!!!

2007-08-09T14:09:00.000Z

Ara ja sóc net de tot pecat… i segons diuen alguns i algunes amb una mica menys de panxa… El camí en nou dies amb barret de mexicà, això sí que és carn d’heroi!!!! Ándale, ándale… viva los héroes peregrinos!!!!

Trobo a faltar el metro...

2007-07-24T13:56:00.001Z

Bé… ja s’acaba l’estada d’Alacant. Ara cap a Barcelona… encara que sigui per poc temps… Tinc ganes de tornar a sentir un xic el glamour i l’estrés de la CIUTAT. Trobo a faltar agafar el metro, l’arquitectura seriosa i els cafès prologats en els que s’intenta arreglar el món. Encara que… em fa una mica de recança deixar Alacant… ara que havia iniciat la seva coneixença.

Relativitzar

2007-07-23T16:38:00.000Z

Relativitzar és allò que ens costa més aprendre i un dels únics camins per a dominar el temps.

Època d'austeritat

2007-07-22T08:57:00.001Z

Estic en el moment econòmic més complicat de la meva vida. Tinc una misèria en el banc, un pis sencer que mantenir i un viatge al que m’he compromès a menys d’una setmana vista. Aquest agost, res d’anar a dinar i sopar a fora, res de pintar l’habitació, res d’anar al IKEA, res de comprar-se roba, cerveses les mínimes, còmics prohibits, llibres de la biblioteca. Comença una època d’austeritat puritana i tacanya.

Seducció

2007-07-21T09:01:00.000Z

Segurament és veritat que els homes som senzills i primaris en qüestió de sexe. Però… també ens agrada que ens sedueixin… i, crec que un home dóna molt més de si mateix quan ha estat estratègicament acorralat i sotmès a una intensa pressió psicològica per part d’una nereida. Estem en un món on no hi ha temps i mirem de simplificar les coses al màxim, però… no hi ha foc sense espurna.

Em fa falta ser ric.

2007-07-20T22:52:00.000Z

He arribat a la conclusió que si vull viure la vida tal com m’agradaria, he de ser ric. Com puc ser ric sense haver de treballar gaire i sense recorrer a la loteria o venent el meu cos a…? Cal divorciar-se d’una dona rica… i desplomar-la durant l’operació!
I desprès… a que em facin massatgets als peus mentre menjo pastissets.

Caos mental

2007-07-19T15:43:00.001Z

Què recordem d’aquells dies que tenim el cap en un altre lloc? D’aquells moments que tenim el cap ple de papallones que no ens deixen concentrar? Aquests són els instants més importants de la nostra vida… perquè en el fons el què passa es que el nostre jo preval sobre tot lo altre, i ens insisteix reiteradament que li fem cas… que ens dediquem a la introspecció i a ordenar-nos a nosaltres mateixos.

ZOMBIS!!!!!

2007-07-12T21:46:00.001Z

Treballar hores i hores… treballar sense parar… treballar sense parlar… viure només per treballar. I què passa quan paren? Aleshores se senten sols i desesperats… volen sociabilitzar-se sense cap mena d’escrúpol… necessiten amb ànsia gent al seu costat… necessiten alimentar-se de vida… devorar-la fins a empatxar-se. Són zombies. Morts vivents…
Durant el dia, es mouen amb ulls endormiscats, seguin conductes automatitzades que van aprendre en vida, els saludes i ni et reconeixen, els parles i et contesten amb evasives amb por de ser distrets de la rutina. Són no-morts… i ens rodegen per tot arreu… Eviteu-los durant les hores nocturnes… o sereu devorats vius!!!!!!!!!!

Pèls... segons a on i segons a qui

2007-07-11T12:34:00.000Z

L’existència dels pèls en els cànons estètics actuals… què simbolitza, avui en dia, un home amb pèls a l’esquena? Deixadesa, protesta… Què simbolitza una dona jove amb pèls a les aixelles? I un home sense pèls a les aixelles? I un home sense pèls al pit? I una dona sense pèls púbics? I un home sense pèls púbics?
En el passat, a occident, la seva existència era símbol de masculinitat, fertilitat, barbàrie o protesta… depenent del moment històric… avui en dia alguns diuen que és qüestió d’higiene… i altres que simplement és cosa dels fashion victims… Jo sóc neutral i pobre.

Què faríeu, dones modernes i refinades, si coneguéssiu un paio interessant i desprès d’una vetllada molt agradable acabéssiu al llit amb ell i descobríssiu que és un doble felpudo, fugiríeu i aniríeu a buscar a un caçador més fashion... tancaríeu la llum i no l’abraçaríeu gaire... o... ?

Tipes fumadores

2007-07-09T14:08:00.000Z

M'atrauen les dones que fumen... No sé perquè serà... Potser és algun tipus de fetitxisme...

Pudor o olor?

2007-07-06T14:36:00.000Z

Pudor o identitat… perquè ens és tant desagradable la pudor a suor dels altres… En canvi pels animals aquesta olor és un símbol inequívoc d’identitat (a vegades de felicitat o d’emergència)… Potser que la paraula pudor sigui un símbol de civilització, d’allò que ens diferencia de la barbàrie.

Ser guay

2007-06-13T09:11:00.001Z

El llibre, Yo Charlotte Simmons, ha resultat ser divertit (encara que reconec que algunes pàgines les he llegit en diagonal), m’ha durat una setmana justa. És bastant crític (ha decapitat tant els progrés com els carques)… però… es respira un cert aire ranci-fachoide-religiós (en el fons és un llibre que parla sobre la joventut escrit per puretes).

El tema principal del llibre, és la popularitat… i la classificació adolescent entre tipus i tipes guays i no guays. En el món on he viscut, les problemàtiques juvenils han estat diferents de les que descriu (potser una mica a l’institut, però… poca cosa). Però, pel què sembla, pels americans la popularitat té molta importància (tots hem vist sèries on és un dels arguments bàsics: Sensación de vivir, Salvados por la Campana, el Principe de Bel-Air… aquella sèrie casposa d’en Miquel J. Fox que ja no recordo el nom, etc).

Qüestions plantejades:
Potser el què passa, és que no m’hi fixo perquè sempre he estat un tiu guay?
Podem classificar el cazador-recolector com a tiu no guay (o colgao) i considerar-nos una élite?
Ens té enveja?
Realment el món (tal i com fa entendre el llibre) l’acaben dominant els tius guays i egocèntrics?

O potser és el què ens fan creure?

Enganxat

2007-06-09T10:26:00.000Z

Si, si... estic totalment enganxat a un culebrón. El dimarts passat vaig anar al FNAC d'Alacant a comprar-me un llibraco per fer més lleugeres les hores de feina de camp (que basicament consisteixen en colocar un aparell a terra i deixar-lo enregistrant durant trenta minuts).

Vaig estar dubtant entre comprar l'Odisea o l'Almuerzo al desnudo però, de repent, vaig veure un peazo Pest Seller anomentat Yo, Charlotte Simons. És del mateix autor que la famosa Hoguera de las vanidades (un tal Tom Wolf). Havia sentit a parlar un xic sobre aquest llibre, fa un parell d'anys va causar polèmica al criticar els costums de la èlite universitaria americana... Com soc un tiu altament superficial, intelecutalment parlant, vaig decidir-me per aquest úlim perquè em va atraure més la tapa. L' Odissea i l'altre llibre tenien tapes molt menys vistoses, però crec que el seu contingut és tant o més picant que aquest, però per gent com jo, la imatge és el que conta... Avui dissabte ja vaig per la pàgina 600 i em té totalment enganxat, son uns cabrons aquests escritors americans.

Tot són gustos...

2007-06-04T13:01:00.000Z

Jo sempre m'he preguntat perquè serveixen els condons amb gustos. Si ho voleu saber... aqui teniu la explicació.

R..À..B..I..A

2007-06-02T23:27:00.000Z

La Vega Baja, terra tranquila i serena i... mare de la meva ràbia.

Vejestorios!!!!!

2007-05-30T21:01:00.000Z

Ja sé que les úniques lectores d'aquest blog son uns vegestorios amb costums de tieta (anar a museus, a concerts de Bach i fer puntes al coixí) però algú s'anima a anar al Sonar de dia (és el més transgresor... modern i purista), jo desde fa temps que hi vull anar, però mai he pogut. Proposo anar-hi el divendres (que no hi ha tanta gent)... per veure videoarts sense cap mena de sentit... sentir sorolls rars... i veure llunàtics per tot arreu. Tindré un amic que treballa a la barra que ens passarà coses de gratix...

Escacs

2007-05-29T09:36:00.000Z

Potser és que estic una mica mal acostomat, però trobo a faltar jugar a escacs.

27-M

2007-05-28T15:55:00.000Z

Aquest any em feia realment fàstic anar a votar... Per què la política municipal (que en teoria és la més pròxima al ciutadà) ens és la més distant als barcelonins? Sembla que un 50,42% de l'electorat de la ciutat ha pensat coses semblants i han fet com jo, no anar a votar.

Jo soc un tiu normal que llegeix el diari cada dos dies, escolta la ràdio cada matí i veig les notícies de tant en tant... potser no sóc el ciutadà més concienciat de tots, però ho soc un xic, però enguany m'he trobat que el sistema no em deixa alternatives.

Jo crec que no haurien d'esser vàlides en democràcia unes eleccions on va a votar menys del 50% de l'electorat. Que s'ho fàcin mirar els polítics... i que, com a mínim, posin candidats i candidates amb glamour... (perquè l'Hereu es feo a cagar).

Reflexions a la web

2007-05-24T17:30:00.000Z

Navegant, navegant... he trobat aquestes reflexions:

In PORN, bad men do what good men dream. In the 21st century, porn is a man's heart of darkness, the elephant in every guy's bedroom that exposes who he really is, a funhouse mirror reflection of his deepest, darkest fantasies about himself. When it comes to sex, men can't hold back their demons. In porn, those demons are unleashed--no matter how politically incorrect or provocative, misogynist or sexist, inspired or insane they are. In porn, men aren't bad--they're just, well, men. In porn, men speak the secrets that they keep from others and themselves.

Si en voleu més aneu a la Reverse Cowgirl.

El maquillatge

2007-05-23T12:47:00.000Z

Els usos del maquillatge així com la seva història són un niu de contradiccions:

- Per disimular o ressaltar.
- A les dones, com a arma per a l’amor; als homes com a arma per a la guerra.
- El trobem desde la prehistòria fins a les últimes tendéncies.
- Per atraure o per espantar (ja sigui amb intenció o sense).
- Per disfressar-se informalment o per arreglar-se formalment.
- Per semblar més pàlid o per semblar més fosc.
- Per simular bona salud o mala salud.
- L’usen de ben jovenetes fins a velles carcamals.
- Per surtir de nit o per surtir de dia.
- Símbol de sofisticació o de orterada.
- Per anar a missa o per anar al lupanar.
- Digital o analògic.
- De vegades és difícil Límit entre maquillatge i prótesis.
- Seriós o divertit.
- Carregat o sobri.
- Estilitza o limita.
- Sensual o repelent.
…

Jo també vull anar a N.Y.

2007-05-20T16:49:00.000Z

Si, ara per ara, els meus amors són només de cel·luloide. Aqui teniu la meva nova novia etèria. Es diu Carrie Bradshow (també coneguda com Sarah Jesica Parker) em vaig enamorar d’ella desprès de zampar-me la primera temporada de “Sexo en Nueva York” en un cap de setmana…
Ella és un clar exemple de l’arquetip de noia sofisticada i interessant, que de moment, només he trobat a la tele.

Arquetips femenins...

2007-05-19T14:57:00.000Z

Alguns dels arquetips femenins comuns que es poden trobar a les nostres latituds.

Sofisticades però no interessants
Descripció: Ties que s’arreglen amb gust i que moltes vegades s’han gastat una pasta amb la roba. Però no sé pas de que parlar amb elles… riuen com unes tontes
Llocs on trobar-les: Gràcia, al Born…

Interessants però no sofisticades
Descripció: Ties que no s’arreglen gaire perquè no estan per punyetes. Només són una mica més mirades que jo al vestir-se. Gent sincera i de confiança.
Llocs on trobar-les: A llocs on es fa servir el cervellet...

Exòtiques
Descripció: Ties que en general no s’arreglen gaire però que utilitzen quelcom fora del comú que fan que es despertin els fetitxismes latents de l’observador… Què hi ha darrera aquest simbolisme? Sorpreses negatives…?
Llocs on trobar-les: Sometimes everywhere.

Yolis o Jenis
Descripció: Teenagers de figura impossible amb abundant maquillatge hortera i roba que ocupa pocs centímetres quadrats. Porten grans arracades d’aro i criden molt… Desapareixen misteriosament quan fan 25 anys.
Llocs on trobar-les: Al Carmelo, a Alicante…a Badalona… a l’Hospi…

Amelies
Descripció: Noies de més de 23 anys que segueixen l’estètica de la penícula Amelie. Si porten olleres s´n de pasta.
Llocs on trobarles: Al cine Verdi… a les facultats de lletres i escoles d’art.

Sofisticades i interessants
Descripció: Criatures mítiques…
Llocs on trobar-les: A les películes…

N'hi ha molts d'altres... però això no es el National Geographic.

Vida moderna

2007-05-17T12:43:00.000Z

Aquesta part del mail que m’ha enviat la meva mare reflecteix clarament, què és l’adaptació d’un modus vivendi clàssic i arcaic a la vida moderna.

El pare es troba bé es passa el dia escribint a màquina amb lletra gòtica, la carta que tu li vas preparar la capsalera abans de marxar, està molt entretingut i tranquil. De tan en tan ensopega amb el fil i com que li costa guardar el què escriu li desapareix tot el què ha fet en aquells moment i ha de tornar a refer-ho tot, però es conforma i així practica. De moment ja li ha passat dues vegades. El telefono des de l'escola per dir-li que vagi guardant.

Son els millors!

Horror còsmic

2007-05-16T07:03:00.000Z

De petit m’agradaven les coses sinistres… m’atreia tot allò que evocava sentiments apocalíptics… escoltava música que intentava transmetre l’horror… la distorsió esgarrifosa de Burzum, l’aleteig de l’horrible helicòpters de Metallica, el dinamisme d’Iron Maiden… Llegia l’horror científic de Lovecraft, l’horror poètic de Poe i l’horror retòric d’E.T.A Hoffman… Disfrutava amb la por còsmica d’Aliens (avui, però, encara disfruto de les calcetes siderals de la Sigourney Weaver).
Ara, veig tot aquest tema com quelcom superficial; he trobat que el veritable horror és aquell en que la realitat ens fa apartar la mirada, aquell que ens fa apartar i bloquejar els postres pensaments. És un horror real, un horror que es viu de forma quotidiana… un horror que s’amaga a les sales d’interrogatori de les comissaries del nostre barri, a les places de Bagdad, als centres de detenció de la CIA, als camps de refugiats de Darfur, etc. Cada dia vivim sabent què passa a Guantánamo, però ho ignorem, no el retratem en novel·les tal i com va fer Poe amb l’inquisició española en el Pou i el pèndol, ni tampoc ho cantem… simplement, apartem la mirada.

Sang freda

2007-05-15T10:45:00.000Z

L’altre dia, a quars d’una de la matinada, estava xerrant amb un col·lega a la porta de casa. Mentre parlàvem, vem sentir uns sorolls estranys, com de plàstic al esquerdar-se, però no proa foro com per distreure’ns de la nostra interessant conversa. De repent, una veu de cassalla d’un alcohòlic ens va interrompre. “Voy borracho pero no lo suficiente como para no ver un tipo escalando la fachada de aquel edificio”. Intrigats vem observar a un pobre home envellit prematurament que caminava fent esses. “Si, si... no os quedéis aquí mirándome, yo he visto muchas cosas en este barrio...pero no como esa”. Vem caminar fins a la cantonada i vem mirar la façana del numero 20 del carrer i tal com havia dit el vell, un tiu, a l’alçada del segon pis, estava saltant de la canonada de gas al balcó. Era un tiu desmanyagat, amb una pinta de yonqui que t’hi cagues. No sé qui dels tres va preguntar-li a l’escalador. “¿Que esta haciendo usted?” i el tiu ja des del balcó ens va respondre “Se me cae el alma tío, con el brazo escayolado y sin llaves”. I el vell va cridar “Poca imaginación tienes chaval, si te dejas las llaves lo normal es llamar a un cerrajero, no escalar dos pisos por la fachada de un edificio con un brazo escayolado”, “Es que señor, no llevaba un duro en la cartera”. Aleshores el tiu es va apartar a la penombra del balcó i el vell ens va dir: “Yo he visto muchas cosas en este barrio, y sabéis lo que he aprendido, que hay que creerse las medias verdades”; i mentre marxava va afegir, “Buenas noches caballeros, he dicho buenas noches, eh!”. Sembla absurd, però el meu amic i jo estàvem astorats...ens vem mirar...i ell va dir “A mi me parece muy sospechoso todo esto”. Jo vaig assentir i li vaig dir que agafés la moto i marxés que jo trucava a la poli. Vaig pujar l’escala corrent, vaig agafar el llistí telefònic i vaig trucar a Emergències - Mossos d’esquadra. Vaig explicar la situació i em van dir que en cinc minuts hi arribaria un cotxe patrulla. Com a xerrapetes que soc, se’m va acudir de dir que el tiu tenia el braç enguixat i, aleshores el telefonista sorprès va exclamar “Això canvia les coses senyor, ara li passo un agent”. Em va passar a un mosso, que em va demanar el meu nom i que fes una descripció del sospitós. Al cap de 3 minuts van arribar uns 5 autos de mossos i es va omplir el carrer de polis uniformats i de paisà (tots amb el pinganillo reglamentari i llanterna gegant)...Jo vaig estar mirant per la finestra un ratet i li vaig explicar a la meva adormida companya el succés, fins que esgotat em vaig adormir...

Aquella nit vaig somiar coses estranyes. I em vaig llevar amb el cor encongit. Un parell de dies abans de la peripècia havia acabat el llibre titulat “A sangre fría” de T. Capote i naturalment, el viatge que vaig fer l’endemà a Girona el vaig passar comparant les històries. Em vaig sentir un covard... i si aquell tiu hagués tingut temps d’entrar al pis. Un pis habitat per gent senzilla del Carmel...i....Voltes i més voltes... Perquè no m’havia posat a cridar com un boig al mig del carrer?. Per què no vaig trucar a la poli des del carrer...? Aquest fet em va fet sentir realment miserable i conscient de la meva inseguretat. No ens eduquen per fer front aquestes coses... però, potser el problema no és l’educació sinó el simple fet de viure en una bombolla... una bombolla urbana en la que creiem que som els protagonistes de la nostra vida. Potser si que som els protagonistes d’una pel·lícula, però ho som d’una pel·lícula en la que som els postres propis guionistes i en la que no es pot esborrar ni una línia d’un guió equivocat....

El tren

2007-05-14T21:14:00.000Z

Al tren, un dia assoleiat de cel blau mig encapotat, de yolos rodejat…amb els ulls inflats de plor contingut desprès d’haver mirat un peliculon dramàtic a mogollon. Entre l’Ebre i Castelló… amb una sensació de mandra i alliberament amb desig i por dels futurs succeïments... Una situació surrealista que no havia imaginat mai... sense cap mena de seguretat emocional… vivint el moment i sense preocupacions a part de les immediates… Buffff…no tinc ni idea del que estaré fent demà a la tarda a la mateixa hora… canvi de rutines… suposo que toca fer-se gran.

Uniformes

2007-05-13T11:35:00.000Z

Aquest inici de temporada, que coincideix amb l'agradable destape nacional del mes de maig... em fa rumiar sobre els camins pels que m’ha conduït la vida... I no hagués seguit l'apassionant camí sísmic i m’hagués convertit en un dissenyador ultramegafashion especialitzat en tangues femenins? Si, si... femenins... perquè trobo que no hi ha res més antieròtic que un tanga masculí... Matitzaré, aquesta peça de roba és fàcil que quedi bé a una noia... (no cal ser físicament un portento i no implica gaire esforç estètic) per això, es pot considerar una peça d’us quotidià mentres que pels homes (bufff...em venen multitud d’imatges patètiques) si no ets un metrosexual de gimnàs val més que ni ho intentis (i ni això)... és desnaturalitzat...

Inici d'estiu

2007-05-13T10:11:00.000Z

No treballar, anar a la platja, prendre el sol i fugir de les preocupacions... l’estiu. Ja ha arribat l’estiu, pot considerar-se que ja l’he estrenat assistint al primer festival de caràcter lúdic-festiu estiuenc... Trapezi. La veritat, és que el què vaig veure no em va entusiasmar gaire... però era millor que el panorama que m’esperava a Barcelona... i la companyia va ésser agradable i divertida... El millor de tot va ésser la curta visita a la platja del dissabte el matí... Un dia assoleiat, platja semideserta... i una guapa fent topless.

Girona

2007-05-10T16:30:00.000Z

Escalinates florides i camins empedrats, una aire de tranquilitat i el carrer endreçat. Es respira un aire ranci de noblesa catalana... Però el millor de tot, es que entre mirades i somriures, he trobat un parell de fades...

Nakamura

2007-05-07T21:18:00.000Z

Tal com va explicar la meva amiga Tomoko, Nakamura és un cognom vulgar al Japó, més o menys com el Fernandez o el García de les nostres terres. Per mi, fins ara, aquest nom era un mal de cap continu... un tal Nakamura, l'any 1989 va publicar en una revista remota i sense importància l'aplicació d'un mètode simple per estudiar insitu la perillositat sísmica relacionada amb efectes locals, sense tenir clar la seva justificació. Això va provocar que apareguessin centenars d'articles i tesis justificant, criticant, matisant i limitant aquest mètode. Gran part de la meva tesi consisteix en utilitzar aquesta tècnica, comparar-la i entendre-la... Però vet aquí... L'aparició d'un heroi vulgar, en Hiro Nakamura, un xicot qualsevol que treballa en un cubicle oficinesc a Tokio, però que un bon dia descobreix que pot viatjar per l'espai temps. Si voleu, li podeu seguir el rastre a la sèrie Herois que fan a TV3 o també la podeu mirar d'aconseguir amb versió original (Heroes) . No os agradaria, de tant en tant, parar el temps i anar a fer un kit-kat? O parar-lo per fer burilles tranquil·lament? O parar-lo per aixecar les faldilles a la nena del costat? Només són herois aquells que aconsegueixen vèncer el temps i, per tant, ja no li tenen por.

Mals de cap dominicals

2007-05-06T10:16:00.000Z

La UOC, aquest sistema d'aprenentage al principi és divertit, però quan ja portes 4 mesos i, a sobre, et proposen exercicis no ben plantejats amb un material didàctic absurt i per fer en un lapse temps no coordinat... es converteix en una agonia, que et té escalvitzat dia rera dia, a hores intempestives davant del ordenador i fa agre el teu humor... tinc tantes ganes de tornar a gaudir dels matins assoleiats dels diumenges...buff...

Inici...

2007-05-05T23:40:00.000Z

Aquest blog serà un caos... vull que reflecteixi la constant i desorganitzada pluja d'idees que hi ha en el meu cervellet. El títol del blog no está inspirat en l'obra Teogonia de Hesiode (sóc freak però no tant) sinó en un còmic que em va regalar la SuperSara aquest Nadal passat. Un còmic titulat Theogonie, La naissance des dieux de D. Desbiens i G. Laporte, un còmic difícil de llegir, desorganitzat, caòtic i, a sobre en francès, però que, malgrat tot, a mi em dona bones vibracions (encara que no l'he conseguit acabar, ni entendre).