diumenge, 30 de desembre del 2007

Bon any i que la força...


Bon any a totes i a tots... i espero que la mirada d'aquest noi tant "eixerit" us transmeti força i energia per seguir lluitant! Un petonàs!

divendres, 28 de desembre del 2007

Nadal

Encara que estigui un xic amargat i sigui una mica anticlerical, no odio el Nadal. M'agrada i el disfruto. Menjo com un porc, rebo regals, en faig... retrobo amistats, bec més del compte, teballo poc... i ric, ric molt amb la família. Total, que m'ho passo molt bé. Bon Nadal a tothom i espero que ho passeu tant bé com jo!

Dibuix d'en Masamune Shirow.

dijous, 27 de desembre del 2007

Mals sons

Encara que alguns mals sons no paren de perseguir-nos i apareixen sempre quan menys ens els esperem... la vida segueix... en el fons la única cosa que podem fer és aprendre a conviure amb ells.

dilluns, 24 de desembre del 2007

Alexandre el Gran!!!!!!!

Hi ha dies que hom es lleva amb ganes de conquerir el món, amb projectes apocalíptics i envoltat d'una aura de campió llegendari. No hi ha barreres... tot és possible.

dimecres, 19 de desembre del 2007

Ser valent o actuar sense pensar-s'ho

De vegades un s'hi ha de llençar... no sempre cal ser prudent (encara que ser-ho fa savi), hi ha cops en què surt a compte arriescar-se. I si la cagues... n'aprens molt més.





dimarts, 18 de desembre del 2007

Diari de baratillo, però bo


L’únic diari de baratillo (diaris que donen de gratix a l'entrada del metro) que trobo acceptable és l’adn. És agradable de llegir, no és gaire sensacionalista, té un parell de columnes interessants i crítiques i un apartat de cultura petit però acceptable. Un dia d’aquests (que estigui avorrit) m’agradaria recopilar tots els diaris de baratillo d’un mateix dia i fer un post amb la comparació.

La fotografia correspon a la portada del diari adn d'avui. És la guanyadora del premi Unicef. Correspon a un casament afganés entre una nena de 11 anys i un avi de 40 anys. Què dimonis li deu estar passant pel cap a la nena? Jo crec que amb la cara paga.

dilluns, 17 de desembre del 2007

Lilith, la pèl-roja impertinent...



Al ser un ignorant en cultura sacra em pensava que el personatge de Lilith era una invenció dels llibres de vampirs… però sembla que no, que surt a la Bíblia. Era pèl-roja, rabiosa i independent i aviat es va aburrir sexualment Adam… (i això que va tenir 100 fills amb ell) i va deixar-lo perquè ell es negava a cambiar de posició follatil (Adam era fanàtic del misionero). I finalment, atenció, Déu la va castigar per voler ser independent.
Si doneu una ullada a la Petite Claudine podreu llegir un resum cínic de la història d’aquesta noia.

PD. És casualitat que la replicant Zhora sigui pèl-roja, jugui amb serps i sigui la única que ensenyi carn en tota la pel·lícula?