dimarts, 24 de juliol del 2007

Trobo a faltar el metro...


Bé… ja s’acaba l’estada d’Alacant. Ara cap a Barcelona… encara que sigui per poc temps… Tinc ganes de tornar a sentir un xic el glamour i l’estrés de la CIUTAT. Trobo a faltar agafar el metro, l’arquitectura seriosa i els cafès prologats en els que s’intenta arreglar el món. Encara que… em fa una mica de recança deixar Alacant… ara que havia iniciat la seva coneixença.

dilluns, 23 de juliol del 2007

Relativitzar


Relativitzar és allò que ens costa més aprendre i un dels únics camins per a dominar el temps.

diumenge, 22 de juliol del 2007

Època d'austeritat


Estic en el moment econòmic més complicat de la meva vida. Tinc una misèria en el banc, un pis sencer que mantenir i un viatge al que m’he compromès a menys d’una setmana vista. Aquest agost, res d’anar a dinar i sopar a fora, res de pintar l’habitació, res d’anar al IKEA, res de comprar-se roba, cerveses les mínimes, còmics prohibits, llibres de la biblioteca. Comença una època d’austeritat puritana i tacanya.

dissabte, 21 de juliol del 2007

Seducció


Segurament és veritat que els homes som senzills i primaris en qüestió de sexe. Però… també ens agrada que ens sedueixin… i, crec que un home dóna molt més de si mateix quan ha estat estratègicament acorralat i sotmès a una intensa pressió psicològica per part d’una nereida. Estem en un món on no hi ha temps i mirem de simplificar les coses al màxim, però… no hi ha foc sense espurna.

divendres, 20 de juliol del 2007

Em fa falta ser ric.


He arribat a la conclusió que si vull viure la vida tal com m’agradaria, he de ser ric. Com puc ser ric sense haver de treballar gaire i sense recorrer a la loteria o venent el meu cos a…? Cal divorciar-se d’una dona rica… i desplomar-la durant l’operació!
I desprès… a que em facin massatgets als peus mentre menjo pastissets.

dijous, 19 de juliol del 2007

Caos mental


Què recordem d’aquells dies que tenim el cap en un altre lloc? D’aquells moments que tenim el cap ple de papallones que no ens deixen concentrar? Aquests són els instants més importants de la nostra vida… perquè en el fons el què passa es que el nostre jo preval sobre tot lo altre, i ens insisteix reiteradament que li fem cas… que ens dediquem a la introspecció i a ordenar-nos a nosaltres mateixos.

dijous, 12 de juliol del 2007

ZOMBIS!!!!!


Treballar hores i hores… treballar sense parar… treballar sense parlar… viure només per treballar. I què passa quan paren? Aleshores se senten sols i desesperats… volen sociabilitzar-se sense cap mena d’escrúpol… necessiten amb ànsia gent al seu costat… necessiten alimentar-se de vida… devorar-la fins a empatxar-se. Són zombies. Morts vivents…
Durant el dia, es mouen amb ulls endormiscats, seguin conductes automatitzades que van aprendre en vida, els saludes i ni et reconeixen, els parles i et contesten amb evasives amb por de ser distrets de la rutina. Són no-morts… i ens rodegen per tot arreu… Eviteu-los durant les hores nocturnes… o sereu devorats vius!!!!!!!!!!

dimecres, 11 de juliol del 2007

Pèls... segons a on i segons a qui


L’existència dels pèls en els cànons estètics actuals… què simbolitza, avui en dia, un home amb pèls a l’esquena? Deixadesa, protesta… Què simbolitza una dona jove amb pèls a les aixelles? I un home sense pèls a les aixelles? I un home sense pèls al pit? I una dona sense pèls púbics? I un home sense pèls púbics?
En el passat, a occident, la seva existència era símbol de masculinitat, fertilitat, barbàrie o protesta… depenent del moment històric… avui en dia alguns diuen que és qüestió d’higiene… i altres que simplement és cosa dels fashion victims… Jo sóc neutral i pobre.
Què faríeu, dones modernes i refinades, si coneguéssiu un paio interessant i desprès d’una vetllada molt agradable acabéssiu al llit amb ell i descobríssiu que és un doble felpudo, fugiríeu i aniríeu a buscar a un caçador més fashion... tancaríeu la llum i no l’abraçaríeu gaire... o... ?

dilluns, 9 de juliol del 2007

Tipes fumadores




M'atrauen les dones que fumen... No sé perquè serà... Potser és algun tipus de fetitxisme...

divendres, 6 de juliol del 2007

Pudor o olor?


Pudor o identitat… perquè ens és tant desagradable la pudor a suor dels altres… En canvi pels animals aquesta olor és un símbol inequívoc d’identitat (a vegades de felicitat o d’emergència)… Potser que la paraula pudor sigui un símbol de civilització, d’allò que ens diferencia de la barbàrie.