Periodes de retorn

París 1789

París 1830

París 1871

París 1968

París 2007

De tant en tant els francesos aixequen barricades contra l'estat per tal de defensar els drets bàsics de l'home: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquí fa molt i molt de temps que no passa. Potser és el què ens diferencia dels francesos és la falta de collons. Es va acceptar una transició indignant i la imposició d'un rei Borbó a finals del s. XX (surrealista... la mateixa família que els francesos els van fotre fora fa més de 170 anys!!!!!!). Realment crec que som uns pringats i una colla de mesells. Ni memòria històrica ni gilipollades... ja ni ha prou d'abaixar el cap i dir que no hi ha ni bons ni dolents!.

Embrujado...

M’he quedat enganxat a un serial televisiu anomenat “Embrujadas”. No és pas aquella sèrie del ninot en forma de gat que parla, és una que té un xic més de qualitat i no fa tanta ràbia. El format d’aquesta és del tipus “House”, cada episodi és independent, però existeixen algunes trames de baixa freqüència dedicades als “freaks” incondicionals. Majoritàriament, aquestes sèries estan dissenyades per a un públic relativament jove no disposat a aguantar un culebrón bananero que impliqui aguantar tot un seguit de trames dia a dia, aquesta, però tampoc es una sèrie al estil “usar i tirar” dels anys 80 en què en el fons eren tot un seguit d’aventurilles cutres d’uns personatges que abocaven irremediablement al avorriment (al pur estil “Equipo A”). Malgrat tot, el què em preocupa, és que aquesta sèrie no està destinat al mateix tipus de públic que “House” sinó és destinada a noies d’adolescència poncellenca... on l’argument consisteix en que quatre petardes que estan com un tren es dediquen a eliminar dimonis amb una fisonomia tipus Kent. Estic fatal.

Canvis de parer...

El perfil físic de la dona ideal m’ha anat canviant amb l’edat. De ben jovenet (èpoques de EGB) la meva noia havia de ser primeta, rosseta i sense pit (més o menys com les gimnastes), més tard van passar a agradar-me les noies primes i altes amb atributs femenins, però no excessivament marcats (noies tipus model, si, si), però a mida que va anant passant el temps aquesta noia andrògina va anar guanyant en corbes, fins a convertir el cul i les mamelles en els objectius del meu deliri... Si, si... ara aprecio molt més els “manillares”... i em perden els escots voluminosos. Suposo que quests canvis estan directament relacionats en l’arribada a l’esplendor de l’edat reproductiva... l’objectiu inconscient d’un mascle és trobar una femella que pugui parir amb facilitat i alimentar els seus fills, es a dir, caderes amples i pits grossos.

Esbós de Paolo Eleuteri-Serpieri.

El consol d'un rolero

Què fer perquè una noia es tregui les calcetes? Això no és pas una fórmula magistral que passi de generació en generació, i pel que fa a mi mai he rebut cap consell o pista per part dels progenitors. Crec que això depèn directament de la selecció natural, però no d’un garbellat a la lleugera, sinó d’un complexa procés amb capacitat de decisió pròpia. Aquesta selecció té un sentit contrari al què nosaltres creiem. És a dir, en realitat aquella que hom vol atraure i no reacciona favorablement, no és perquè no l’atraguem, sinó perquè la mare naturalesa pensa que és molt més sa pel nostre futur (i el de l’espècie) que no creuem els nostres gens amb la primera petarda de torn. D’aquesta manera, s’entén que en les meves èpoques de joventut no m’hagués embolicat mai amb cap yoli de tanga subio i cintura de avispa… (i mira que n’hi havia a l’escola, i mira que hi somiava).

Dones bel·ligerants...

A mi m'agraden les dones lluitadores i geniudes... Al principi em semblaven distants però, a la llarga, he descobert que són molt més pròximes i obertes que les altres, encara que de tant en tant, hom hagi de vestir un arnès ben forjat per sobreviure a la lliça.

Navegant cap a Madrid

Quina tardor més extranya... no he pogut centrar-me ni fer-me un lloc... suposo que en el què passa és que en el fons estic navegant cap a un destí... i simplement m'he de mentalitzar a ser una mica mariner i prescindir de la terra ferma.

Sexe i violència

Perquè s'associen les paraules sexe i violència. Una indica una de les accions més agradables que es poden fer en la naturalesa i l'altra una de les més desagradables. Ja sé que molta gent pensa que són els instints més bàsics i que moltes vegades van junts però... perquè no relacionen altres instints com... la gana i la violència, i el sexe i la por... o... el sexe i l'alegria (molt més usual potser)...
Quadre d'un tal Pascal Mohlmann.

I d'entre la boira...

Quan s'entreveu el final del destí a la llunyania és quan la misió fa més respecte... Primer som inconscients del perill, a mig camí estem avorrits i al final estem inmersos en la batalla i no tenim temps per a meditar, però el terror arriba just abans de la fi.

Fumar...

De vegades envejo aquells que fumen... tenen una escusa per fer un descanset, fumar i baixar al carrer. Encara que sigui una tonteria, crec que això és molt més sa que fer els maratons que faig sense descansar.

Inflexions vitals 1

El descobriment de l'obra "Akira" de Katsuhiro Otomo van ser un gran canvi... corria cap a l'any 92, jo estava fart del món que em rodejava (el cole d'EGB, la família, els còmics de la Marvel, els amiguets) i un de les primeres novetats al arribar a l'institud va ser aquesta descoberta. M'ho va encomanar un nou coleguilla (crec que es deia Gepo), i per mi va representar un glop d'aigua fresca en un sopar mexicà... uns esquemes diferents d'historieta, uns personatges pròxims i alhora llunyans molt ben definits... i una reafirmació de la meva sensibilitat per la ciència ficció dura i la primera sensació que el què el còmic podia ser considerat art. Ho vaig disfrutar de valent... tant... que no he tingut collons de tornar a llegir aquesta col·lecció, no sé si per por a experimentar decepció, o per mandra (són uns 50 números tipus Asterix). Això sí, la considero un del meus tresors de més vàlua.

Caos mental 2

Un entorn desordenat produeix tristesa i malestar. Desprès de la pintada de l'habitació m'ha quedat la casa feta un desastre... és difícil trobar lloc per les coses, un lloc que dongui tranqul·litat.

Eròtica del "caniche"

Quanta gent s'aprofita sexualment del seu caniche? És denunciable fer servir un animal per a obtenir plaer sexual de forma física? La protectora d'animals té alguna cosa a dir? És veritat que, en un moment o altre, tots hem volgut ser un "caniche" sexual?

Les pobres plantes...

Sóc un criminal... fa més de tres setmanes que no rego les plantes... he estat malalt, ha plogut bastant, és tardor i no fa calor... encara que hi ha moltes escuses, m'he portat malament. A les plantes se les ha de tractar bé, són una responsabilitat, no les puc fer servir com a cap d'esquila per a expiar la meva minidepre de convalescència

Crec que la única solució, és fer servir la manguera més sovint.

Receptes èlfiques

Algúns freak tolkinians han penjat la recepta de les famoses lembas... (les galetes que mengen en el Senyor del Anells)... S'ha de probar oi? A mi potser m'agrada més la segona recepta...

1) Lembas de Lothlorien (freak 1)

Ingredientes:
6 cucharadas de mantequilla/margarina reblandecida
2 tazas de harina con levadura (en el original self-rising flour, de no encontrar digo q yo q dará igual usar levadura aparte, ¿no?)
1 cucharada de azúcar
1/2 taza de pasas opcional (aunque francamente no me imagino unas lembas con pasas, pero pa gustos...)
1 huevo bien batido
1/2 taza de leche
4 cucharadas de nata espesa
hojas de mallorn :DDDD

Con un tenedor se corta la mantequilla sobre la harina y se mezcla en un bol hasta que parezca pan rallado (esto me parece mejor hacerlo con los dedos, por experiencia propia con este tipo de masas). Hazlo rápido para q la mantequilla no se funda demasiado. Añade el azúcar y si así lo deseas las pasas. Bate el huevo con la leche aparte hasta que estén bien mezclados, guarda una cucharada de esta mezcla para pintar las lembas. Añade la nata y la mezcla de huevo y leche a la harina y mézclala hasta que esté firme pero blando (estos americanos son intraducibles). Amásalo tres o cuatro veces sobre una superficie ligeramente enharinada. Extiéndelo hasta que tenga un grosor de 1 cm (aproximadamente, xq dice de extenderlo 3/4", pulgadas deben de ser...) y córtalo con un cortapastas ovalado o con forma de hoja. Ponlo en una bandeja de horno ligeramente engrasada dejando al menos centímetro y medio de espacio entre las lembas, píntalas por encima con la mezcla que habías guardado y mételas al horno unos 12 o 13 minutos, a temperatura (aquí viene el problema) de 400 grados ( deben de ser farenheit xq mi horno solo llega hasta 350 y esa es la temperatura para asar un lechón enterito, digo yo que serán unos 200 grados, temperatura q suelo poner cuando hago galletas)
Para guardarlas envuelve cada lemba individualmente en hojas de mallorn frescas y limpias, si en tu región no crecen mallorns guardalas en una caja que cierre bien. Sale sobre una docena y media de lembas.

2) Lembas (freak 2)

Ingredientes:

- 3 huevos

- 1 taza de miel (preferiblemente natural)

- 1 cucharada sopera de piel de naranja rallada

- 2 cucharadas pequeñas de agua de flor de naranja (opcional)

- 3 onzas de almendras tostadas

- 2 1/4 tazas de harina de sémola (ver nota)

- 1/2 cucharada pequeña de sal

- 1/2 cucharada pequeña de canela

- 1/4 taza de mantequilla

Mezclar los huevos, la miel, la piel de naranja, el agua de flor de naranja y las almendras con la batidora. Batir durante 3 minutos. Añadir 1 taza de harina. Batir durante otro minuto. Verter en un bol y añadir la harina restante, la sal y la canela. Batir o revolver hasta que esté bien mezclado. Derretir la mantequilla en una sartén o plancha. Verter la pasta en cantidades de 1/4 a 1/2 de taza en la plancha o sartén caliente y cocinar hasta que quede ligeramente dorado; dar la vuelta y dorar ligeramente la otra cara. Si estás usando una plancha, añadir una cucharada pequeña de levadura a la mezcla. Deberían resultar 16 lembas.

Nota: 1 1/2 tazas de harina blanca, 1/2 taza de harina de trigo y 1/4 taza de harina fina de maíz, pueden sustituir a la harina de sémola.