La casa dels teletubbies...

En el nou pis visc amb una mascota, un conill... És una estança de caracter temporal, a finals de mes será traslladat a unes instal·lacions més humanitaries. És petit, blanc i bufó. Corre, salta, és i és de color blanc... però... la mala béstia es caga per tots els racons i s'ha pixat un parell de cops a l'edredón del meu company de pis. Però, que s'hi pot fer, si el tanques a la gàbia sembla un d'aquells presos de Guantànamo i fa molta pena, però si el deixes lliure... fa de les seves. Ara, la nova casa sembla la dels teletubbies.

Quin pal la campanya electoral...

Bufff... avui de bon matí mentres esmorzava he fet zapping... a un canal entrevista a en Rajoy i a l'altre en ZP (tots dos intentant desprendre falsa simpatia i més repentitnats que el Kent de la Barbie)... a l'altre anunciaven que avui es farien les primaries a l'estat de Florida i després han passat a parlar de les polémiques promeses electorals d'en ZP, he canviat per trobar-me un anunci inacabable d'un estrafolari objecte per fer gimnástica i finalment a l'altre feien uns dibuixos bomitius...

He posat música. Perqué ja no es poden fer els desayunos con alegria mirant un programa per nens presentat per una buenorra més tonta que el cagar? Aiii els vells (bells) temps...

Zum... Zum... ¿A que huelen las mariposas?

Fa un ratet el meu company de taula m’ha dit:
-Alex, ¿vienes a hacer un café?-i al veure’m dubtant m’ha dit- Ven, ven.
Al arribar a la máquina m’ha dit:
- Has notado el olor de la tía que está con J.
- No, es que tengo la nariz supertapada, con mocos muy espesos. ¿Que pasa? ¿Huele mal?
- No…Es que soy muy sensible a eso. Huele a feromonas…desprende aroma sexual.
- Como los monos y los caniches?
- Si, si…
Quan hem tornat he mirat a la mossa que seia junt amb el J. (l’altre company de sala). Estaven els dos repassant els comptes d’un congrés. Era una noia grasoneta de trenta i llargs. No he notat res. Potser realment la noia estava en zel però jo sóc poc mascle o no estic per la labor. Potser el meu company té una imaginació desbordant. Potser és ell el que està en zel. O realment el que passa és que tinc una mucositat realment densa que m’aïlla de les senyals més primàries (el meu esput es pot descriure com un col·loide d’alta viscositat, gairebé és una substància sòlida, quin fàstic!!!).

Zum zum…

Mandra

Quina mandra que fa posar-se a treballar... uffffff...

Nou any... noves visions

Acceptar tal com estan les coses i confiar les nostres decisions als polítics i als buròcrates. Dormir plàcidament, acceptar les regles del joc i escudar-nos amb els conceptes de la justícia de la nostra nació. Això és el que fa avui la classe mitjana-baixa que forma la majoria de la població dels països occidentals… Som nosaltres, i això ens fa partícips dels grans holocausts que ha patit la humanitat durant el segle XX, i que seguiran durant el XXI. No som tant diferents que aquells soldats alemanys dels anys 40 que exterminaven a jueus, gitanos, eslaus, comunistes, etc, sense cap mena de pietat. Desprès de tant alliçonament apocalíptic doneu una ullada a l’entrevista de Jonathan Littell.

Bon any i que la força...

Bon any a totes i a tots... i espero que la mirada d'aquest noi tant "eixerit" us transmeti força i energia per seguir lluitant! Un petonàs!

Nadal

Encara que estigui un xic amargat i sigui una mica anticlerical, no odio el Nadal. M'agrada i el disfruto. Menjo com un porc, rebo regals, en faig... retrobo amistats, bec més del compte, teballo poc... i ric, ric molt amb la família. Total, que m'ho passo molt bé. Bon Nadal a tothom i espero que ho passeu tant bé com jo!

Dibuix d'en Masamune Shirow.