Fa un ratet el meu company de taula m’ha dit:
-Alex, ¿vienes a hacer un café?-i al veure’m dubtant m’ha dit- Ven, ven.
Al arribar a la máquina m’ha dit:
- Has notado el olor de la tía que está con J.
- No, es que tengo la nariz supertapada, con mocos muy espesos. ¿Que pasa? ¿Huele mal?
- No…Es que soy muy sensible a eso. Huele a feromonas…desprende aroma sexual.
- Como los monos y los caniches?
- Si, si…
Quan hem tornat he mirat a la mossa que seia junt amb el J. (l’altre company de sala). Estaven els dos repassant els comptes d’un congrés. Era una noia grasoneta de trenta i llargs. No he notat res. Potser realment la noia estava en zel però jo sóc poc mascle o no estic per la labor. Potser el meu company té una imaginació desbordant. Potser és ell el que està en zel. O realment el que passa és que tinc una mucositat realment densa que m’aïlla de les senyals més primàries (el meu esput es pot descriure com un col·loide d’alta viscositat, gairebé és una substància sòlida, quin fàstic!!!).
Zum zum…
-Alex, ¿vienes a hacer un café?-i al veure’m dubtant m’ha dit- Ven, ven.
Al arribar a la máquina m’ha dit:
- Has notado el olor de la tía que está con J.
- No, es que tengo la nariz supertapada, con mocos muy espesos. ¿Que pasa? ¿Huele mal?
- No…Es que soy muy sensible a eso. Huele a feromonas…desprende aroma sexual.
- Como los monos y los caniches?
- Si, si…
Quan hem tornat he mirat a la mossa que seia junt amb el J. (l’altre company de sala). Estaven els dos repassant els comptes d’un congrés. Era una noia grasoneta de trenta i llargs. No he notat res. Potser realment la noia estava en zel però jo sóc poc mascle o no estic per la labor. Potser el meu company té una imaginació desbordant. Potser és ell el que està en zel. O realment el que passa és que tinc una mucositat realment densa que m’aïlla de les senyals més primàries (el meu esput es pot descriure com un col·loide d’alta viscositat, gairebé és una substància sòlida, quin fàstic!!!).
Zum zum…
3 comentaris:
¿Qué un madrileño te ha dicho "hacer un café"?... no puede ser.
De lo otro, voto por la opción de que el que está en celo es el compañero no la compañera. O quizá es como el protagonista de "El perfume" y tiene una pituitaria superdesarrollada.
Ahí has estado bien jajaja...hasta yo se que los cafés no se hacen, se toman. Lo aprendí de uno de los sermones de lamariajo. Pero es que el héroe nunca escucha.
Altre cop les olors.... :P
Publica un comentari a l'entrada