Des de fa una temporada passo les tardors a l’estranger. Enguany però, estaré a Barcelona. En tinc moltes ganes. Aquesta estació, en altres temps odiada o ignorada, ha pujat en l’escalafó de les meves preferències fins a convertir-se en la més mística. Tinc ganes de gaudir de la Barcelona de tardor.
(Foto meva, "Tardor a Lycia")
3 comentaris:
Potser sí és la més mística, però també la més trista. Tingues a mà els CDs aquells en llengua negra.
Yo puedo decir lo contrario, tras varios años pasaré un otoño fuera de Barcelona. Allí, salvo episodio de gota fría, es muy benévolo.
Pues en la vida he visto nada más. Lo veo, me conviene volar.
Publica un comentari a l'entrada