Si, si... estic totalment enganxat a un culebrón. El dimarts passat vaig anar al FNAC d'Alacant a comprar-me un llibraco per fer més lleugeres les hores de feina de camp (que basicament consisteixen en colocar un aparell a terra i deixar-lo enregistrant durant trenta minuts).
Vaig estar dubtant entre comprar l'Odisea o l'Almuerzo al desnudo però, de repent, vaig veure un peazo Pest Seller anomentat Yo, Charlotte Simons. És del mateix autor que la famosa Hoguera de las vanidades (un tal Tom Wolf). Havia sentit a parlar un xic sobre aquest llibre, fa un parell d'anys va causar polèmica al criticar els costums de la èlite universitaria americana... Com soc un tiu altament superficial, intelecutalment parlant, vaig decidir-me per aquest úlim perquè em va atraure més la tapa. L' Odissea i l'altre llibre tenien tapes molt menys vistoses, però crec que el seu contingut és tant o més picant que aquest, però per gent com jo, la imatge és el que conta... Avui dissabte ja vaig per la pàgina 600 i em té totalment enganxat, son uns cabrons aquests escritors americans.
4 comentaris:
Creo que ha sido la elección más acertada... imagina que te encuentras un tío en medio de la huerta alicantina, sentado en el suelo frente a un aparatejo extraño y leyendo "La Odisea". No podría ser sino un extraterrestre...
Bueno, no creas... igualmente me siento un extraterrestre...
Todos nos sentimos así alguna vez..
Me resulta raro postear en el blog de un tío que está a 3 metros de mi. Ahora mismo está sentado frente a su ordenador y al portátil (sí sí, los 2 a la vez) con sus cascos, sus pantaloncitos cortos, su pelo de punta, ese aspecto de Jaimito travieso jodiendo a los mayores (en este caso, a sus compañeras de sala).
Publica un comentari a l'entrada