Pudor o identitat… perquè ens és tant desagradable la pudor a suor dels altres… En canvi pels animals aquesta olor és un símbol inequívoc d’identitat (a vegades de felicitat o d’emergència)… Potser que la paraula pudor sigui un símbol de civilització, d’allò que ens diferencia de la barbàrie.
8 comentaris:
També ens es desagradable la nostra, o almenys això és el que em deies aquest matí
Lo d'avui era repugnant!!!!!!!
Clica a la fotografia... i ja veuràs... El què és veritat és que les bones olors de vegades les associem a la gent... Desde que la meva motxila fa olor a Rexona for Men em recorda a no sé qui...
Creo que me teneis que contar algo, no me entero de nada...
com has anat a parar a aquesta web? el Torrente amb els tubs es una de les imatges més patètiques que he vist darrerament.
Nen, què tal una mica d'aigua i sabó a la motxila per eliminar olors alienes. Es surrealista que faci olor del desodorant de la teva companya de feina que està a uns 500km.
Jo encara tinc l'estomac regirat. Només et dic que he parxat de l'Almera a quarts de set...
El tema olor ha sido bastante recurrente estas últimas semanas, por motivos varios. Te cuento el sábado (o mejor que te cuente el principal afectado)
Associem les bones olors a algunes persones potser perquè hi ha infinites bones olors que ens permeten discernir entre una persona i una altra. Depèn de la memòria olfactiva, clar.
Per desgràcia, la mala olor te un registre molt més limitat. La pudor de sobaco és molt particular i característica, independentment de la intensitat. Sí que hi ha diverses variants (tufi d'aleron de la suada d'avui, alerón d'avui+ahir, alerón adherit a la roba, etc...) però el sobaco és el sobaco, aquí i a l'Iran. La catipen de peus, de no em canvio els calçotets, d'ahir vaig sopar a un restaurant nepalès...son universals! més o menys intenses, amb més o menys base de ranci, però sempre el mateix
Si, si... Però hi han pudors que també marquen... hi havia un homeless que s'asseia al al voltqants de la Pl. Catalunya, que li faltava una cama que feia una pudor tant repugnant (que se sentia avants de veure'l), era una pudor caracterísitica... Recordo que un dia va pujar al mateix vagó de metro que jo... i vaig haver de sortir a l'estació següent... Quin fàstig...! Jo quan no em poso desororant no faig tanta pudor...
Per favor, enlloc de perdre el temps entrant a blogs aliens a fer propaganda de la meva propera momificació, actualitza el teu puto blog.
La imatge del Torrente entubado i la seva nòvia és molt desagradaaaable
Publica un comentari a l'entrada