Periodes de retorn

París 1789

París 1830

París 1871

París 1968

París 2007

De tant en tant els francesos aixequen barricades contra l'estat per tal de defensar els drets bàsics de l'home: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquí fa molt i molt de temps que no passa. Potser és el què ens diferencia dels francesos és la falta de collons. Es va acceptar una transició indignant i la imposició d'un rei Borbó a finals del s. XX (surrealista... la mateixa família que els francesos els van fotre fora fa més de 170 anys!!!!!!). Realment crec que som uns pringats i una colla de mesells. Ni memòria històrica ni gilipollades... ja ni ha prou d'abaixar el cap i dir que no hi ha ni bons ni dolents!.

Embrujado...

M’he quedat enganxat a un serial televisiu anomenat “Embrujadas”. No és pas aquella sèrie del ninot en forma de gat que parla, és una que té un xic més de qualitat i no fa tanta ràbia. El format d’aquesta és del tipus “House”, cada episodi és independent, però existeixen algunes trames de baixa freqüència dedicades als “freaks” incondicionals. Majoritàriament, aquestes sèries estan dissenyades per a un públic relativament jove no disposat a aguantar un culebrón bananero que impliqui aguantar tot un seguit de trames dia a dia, aquesta, però tampoc es una sèrie al estil “usar i tirar” dels anys 80 en què en el fons eren tot un seguit d’aventurilles cutres d’uns personatges que abocaven irremediablement al avorriment (al pur estil “Equipo A”). Malgrat tot, el què em preocupa, és que aquesta sèrie no està destinat al mateix tipus de públic que “House” sinó és destinada a noies d’adolescència poncellenca... on l’argument consisteix en que quatre petardes que estan com un tren es dediquen a eliminar dimonis amb una fisonomia tipus Kent. Estic fatal.

Canvis de parer...

El perfil físic de la dona ideal m’ha anat canviant amb l’edat. De ben jovenet (èpoques de EGB) la meva noia havia de ser primeta, rosseta i sense pit (més o menys com les gimnastes), més tard van passar a agradar-me les noies primes i altes amb atributs femenins, però no excessivament marcats (noies tipus model, si, si), però a mida que va anant passant el temps aquesta noia andrògina va anar guanyant en corbes, fins a convertir el cul i les mamelles en els objectius del meu deliri... Si, si... ara aprecio molt més els “manillares”... i em perden els escots voluminosos. Suposo que quests canvis estan directament relacionats en l’arribada a l’esplendor de l’edat reproductiva... l’objectiu inconscient d’un mascle és trobar una femella que pugui parir amb facilitat i alimentar els seus fills, es a dir, caderes amples i pits grossos.

Esbós de Paolo Eleuteri-Serpieri.

El consol d'un rolero

Què fer perquè una noia es tregui les calcetes? Això no és pas una fórmula magistral que passi de generació en generació, i pel que fa a mi mai he rebut cap consell o pista per part dels progenitors. Crec que això depèn directament de la selecció natural, però no d’un garbellat a la lleugera, sinó d’un complexa procés amb capacitat de decisió pròpia. Aquesta selecció té un sentit contrari al què nosaltres creiem. És a dir, en realitat aquella que hom vol atraure i no reacciona favorablement, no és perquè no l’atraguem, sinó perquè la mare naturalesa pensa que és molt més sa pel nostre futur (i el de l’espècie) que no creuem els nostres gens amb la primera petarda de torn. D’aquesta manera, s’entén que en les meves èpoques de joventut no m’hagués embolicat mai amb cap yoli de tanga subio i cintura de avispa… (i mira que n’hi havia a l’escola, i mira que hi somiava).

Dones bel·ligerants...

A mi m'agraden les dones lluitadores i geniudes... Al principi em semblaven distants però, a la llarga, he descobert que són molt més pròximes i obertes que les altres, encara que de tant en tant, hom hagi de vestir un arnès ben forjat per sobreviure a la lliça.

Navegant cap a Madrid

Quina tardor més extranya... no he pogut centrar-me ni fer-me un lloc... suposo que en el què passa és que en el fons estic navegant cap a un destí... i simplement m'he de mentalitzar a ser una mica mariner i prescindir de la terra ferma.

Sexe i violència

Perquè s'associen les paraules sexe i violència. Una indica una de les accions més agradables que es poden fer en la naturalesa i l'altra una de les més desagradables. Ja sé que molta gent pensa que són els instints més bàsics i que moltes vegades van junts però... perquè no relacionen altres instints com... la gana i la violència, i el sexe i la por... o... el sexe i l'alegria (molt més usual potser)...
Quadre d'un tal Pascal Mohlmann.