El perfil físic de la dona ideal m’ha anat canviant amb l’edat. De ben jovenet (èpoques de EGB) la meva noia havia de ser primeta, rosseta i sense pit (més o menys com les gimnastes), més tard van passar a agradar-me les noies primes i altes amb atributs femenins, però no excessivament marcats (noies tipus model, si, si), però a mida que va anant passant el temps aquesta noia andrògina va anar guanyant en corbes, fins a convertir el cul i les mamelles en els objectius del meu deliri... Si, si... ara aprecio molt més els “manillares”... i em perden els escots voluminosos. Suposo que quests canvis estan directament relacionats en l’arribada a l’esplendor de l’edat reproductiva... l’objectiu inconscient d’un mascle és trobar una femella que pugui parir amb facilitat i alimentar els seus fills, es a dir, caderes amples i pits grossos.
Esbós de Paolo Eleuteri-Serpieri.
3 comentaris:
Ets ben estrany. Normalment ja des de ben jovenets els homes perden els papers per una davantera generosa i una canalera vertiginosa.
No crec que ho puguis relacionar amb qüestions evolutives. Ja fa anys que estàs en l'apogeu de l'edat reprodutiva.
Lo de l'edat reproductiva és l'excusa més vil que has trobat per dir que et fixes en els pits i el cul, qual simple dels mortals, no?
Segur que si la davantera i el trasero van acompanyats de 200kg. de sobrepès no ens hi fixariem tant...
Ha d'haver-hi proporció...
Bueno jo em refereixo més que al sobrepès, a la voluptuositat..
Publica un comentari a l'entrada