Es tant fàcil abusar del poder.
Agafar algú que està a les teves mans, que és vulnerable a la teva opinió… i reflectir les teves frustracions rebregant els seus sentiments fins que no aguanti més… fins que finalment es llenci al buit per allunyar-se.
És difícil aprendre a no ser el centre del món. És difícil no aprofitar-se de la confiança.
9 comentaris:
Després d'això només queda demanar perdó...que és verdaderament la part més difícil de tot l'assumpte, encara que la més enriquidora per com reacciona un i com reacciona la part ferida.
Sí, es muy difícil no caer en tales tentaciones.
Siempre me ha provocado pavor que todos tengamos ese dragón durmiente en nuestro interior.
Y lo tenemos...no nos quepa la menor duda. Somos lobos y corderos a la vez...solo es cuestión de dejar aflorar uno de ellos.
La qüestió es ser conscient del què s'està fent...
Perquè de vegades no en som conscients fins que fa temps que han passat els fets.
Pues entonces entramos en el territorio de los remordimientos.
Territoris tenebrosos...
yo no entiendo nada
Casi tan tenebrosos como Mordor.
María, yo tampoco, no te creas...
Empatia, ra ra ra ;-)
Publica un comentari a l'entrada