dimarts, 9 d’octubre del 2007

Sóc dèbil amb les Yolis...


En un serial cutrón de no sé quina cadena fa de infermera de prototipus Yoli en un CAP d'un barri marginal madrileny... Sóc dèbil amb les Yolis que ensenyen el tanga per sobre els pantalons (ja sé que és vulgar, però sóc un noi de gustos senzills...).
Resulta que es diu Olivia Molina i és la filla de l'Angela Molina...

6 comentaris:

Rauxa ha dit...

Vulgar no és = que senzill. Pots ser senzill a cara rentada, pero les yolis no són senzilles, són molt més que vulgars i es deuen passar hores pensant com poder ser-ho encara més...
El teu temps lliure t'afecta d'aquesta manera? Hi has de posar remei...has provat a fer punt de creu?
:-)

Minerva ha dit...

No me lo imagino yo con las crucetas...

Egon ha dit...

ja no tinc temps lliure... :(

Minerva ha dit...

Vayaaaa... lo siento.

en27m2 ha dit...

Puedes podar un poco el título de la entrada, quítale lo que sobra y deja lo esencial:

SOC DÈBIL

Minerva ha dit...

Buen apunte, María.