Des de fa una bona temporada que de tan en tan em venen ganes de tocar el piano... Em venen records en forma d’enyorança. Vaig deixar o millor dit repudiar el piano perquè considerava que jo no havia nascut per a interpretar música i realment el vaig arribar a avorrir. A què ve aquesta enyorança? Potser perquè ara m’avorreix tot lo altre? O perquè realment tinc ganes de fer quelcom bonic... Des de fa anys que treballo en quelcom desproveït de qualsevol pretensió estètica… i realment no és malgastar la vida si no pots produir amb les teves mans un xic de bellesa?
3 comentaris:
¡Dios Egon! Por mucho que desimules contando aventuras con peluqueras pechugonas tienes un ataque de melaconlía tremendo... igual es el otoño.
No creas... quando se gana en tiempo libre a uno tiene más momentos para pensar...
Ciència i bellesa no són incompatibles. Descobrir que les peces encaixen és una manifestació de l'harmonia de la natura, i això és bellesa. O més aviat: l'ordre i la previsibilitat són bells a la nostra percepció. Ens fan oblidar per un moment la nostra petitesa enmig de l'univers.
Definitivament, la bellesa no es restringeix a les manifestacions artístiques.
Publica un comentari a l'entrada