Un dels principals anatemes en el què un pobre noi pot trobar-se en aquesta societat és ser acusat de PULPO. Si ets acusat de tenir les mans llargues, per una comunitat femenina, seràs marginat per aquestes i burlat pels altres.
Una de les grans veritats de la humanitat, és que les dones trien qui és qui les podrà acostar-se més enllà dels límits socialment acceptables. I si no se les deixa triar, castiguen amb la burla social i fins hi tot poden arribar a condemnar-te a l’ostracisme.
Però el món és ple de temptacions, només cal passejar-se pel Passeig Joan de Borbó (él de la Barceloneta) un dia d’agost… està ple de huries gairebé nues, de tots colors i mides… que fan que et pugi la febre i caiguis rendit abans d’arribar a la platja, i et posseeixi l'ànsia d'arrambar-les i toquetejar-les per tot arreu.
En conclusió, si algun màrtir vol entrar en el jardí de les temptacions cal que es guanyi l’accés a les fruites sagrades a pic i pala, i no intentant robar-les a través de la reixa.
(Desprès de les crítiques per no citar les fonts de les imatges afegiré que el dibuix és d'una tal
Adela Leibowitz).
