dilluns, 13 d’agost del 2007

The octopus from the outer dark


Un dels principals anatemes en el què un pobre noi pot trobar-se en aquesta societat és ser acusat de PULPO. Si ets acusat de tenir les mans llargues, per una comunitat femenina, seràs marginat per aquestes i burlat pels altres.
Una de les grans veritats de la humanitat, és que les dones trien qui és qui les podrà acostar-se més enllà dels límits socialment acceptables. I si no se les deixa triar, castiguen amb la burla social i fins hi tot poden arribar a condemnar-te a l’ostracisme.
Però el món és ple de temptacions, només cal passejar-se pel Passeig Joan de Borbó (él de la Barceloneta) un dia d’agost… està ple de huries gairebé nues, de tots colors i mides… que fan que et pugi la febre i caiguis rendit abans d’arribar a la platja, i et posseeixi l'ànsia d'arrambar-les i toquetejar-les per tot arreu.
En conclusió, si algun màrtir vol entrar en el jardí de les temptacions cal que es guanyi l’accés a les fruites sagrades a pic i pala, i no intentant robar-les a través de la reixa.
(Desprès de les crítiques per no citar les fonts de les imatges afegiré que el dibuix és d'una tal Adela Leibowitz).

4 comentaris:

Minerva ha dit...

Está bien compartir "tus fuentes", así podemos disfrutar de algo más que lo que tú nos muestras.
¡¡Me hiciste caso!!

Egon ha dit...

Podrías haber hecho algún comentario sobre la questión de los cefalopodos... pero bueno ya veo que te interesan más los cromos que mi cutrefacta literatura...

Egon ha dit...

Uoooops... es que tenia molta gana... ho sento Maria una altra vegada serà...

DêNit ha dit...

No es pot ser lladre, ja sé que és molt divertit intentar robar fruita però si ets llest i ajudes a cultivar l'hort en podràs gaudir més sovint...

Em sona ;-)