Ens passem la meitat de la vida intentant evadir-nos de la realitat… mirant pel·lícules, llegint novel·les, escoltant música, tocant algun instrument, pintant, jugant a rol, anant d’excursió, observant, viatjant, follant… somiant… Per què ens ha fet així la naturalesa? Té algun sentit? És que la realitat és incompatible amb la intel·ligència?
(Foto de Graciela Iturbide)
10 comentaris:
La realitat no és incompatible amb la intel·ligència, i encara menys en el teu cas. No et guanyes la vida pelant pollastres, te la guanyes cremant neurones. Pensant, jutjant, creant. Una altra cosa és que no t'acabi de motivar el tema en concret...
Bé, però fem el què fem... a la que podem... desconectem i ens dediquem a fer quelcom no profitós... (la majaoria de les vegades).
Todos hemos visto una peli, leído un libro incluso vegetado delante del televisor para evadirnos de esa realidad que nos agobia.. pero creo que estas ocasiones son anecdóticas; si sueles hacerlo es porque te gusta, es parte de tu realidad.
Un matiz al comentario de María, puede que no sea sólo el tema sino sus circunstancias...
Cierto, es una cuestión de frecuencia. La partida de los viernes ya no es una evasión de la realidad. Es la realidad HéroeDelRolera misma.
El concepto "realidad" está algo deformado y tiene una connotación negativa, porque denominamos así a 1) una sola parte de nuestro día a día, y 2) es aquella parte que nos repatea el hígado.
Por tanto, "realidad" mayoritariamente se corresponde a "qué jodida mierda trabajar", pero esto no es universal. Y si no, pensad en las personas que se vuelcan en el trabajo para escapar de situaciones personales difíciles y huir de sus infiernos particulares, es decir de su realidad.
És cert el què dius... tothom tard o dora ha tingut algun moment (o temporada) de volguer tenir la ment ocupada ment quelcom maquinal... però l'entrada no es refereix a això. Simplement em plantejo si el no profit ens és profitós. Quin sentit té mirar una película de zombis, llegir la Iliada o fer un cafè amb els amics i amigues... quins beneficis ens donen? Jo, ara per ara, solter i sense fills... treballo només per gaudir d'aquests moments...
Beneficis? està clar, plaer immediat. I això és profitós. Considerar profitós únicament allò et dóna € a final de mes és un error.
Si... però la questió és saber per què ens dóna plaer això?
¿y por qué no ha de dárnoslo?
La qüestió és: per què això ens dona plaer i treballar no?
Porque el trabajo es un castigo divino para los hombres.
Publica un comentari a l'entrada