Embrujado...

M’he quedat enganxat a un serial televisiu anomenat “Embrujadas”. No és pas aquella sèrie del ninot en forma de gat que parla, és una que té un xic més de qualitat i no fa tanta ràbia. El format d’aquesta és del tipus “House”, cada episodi és independent, però existeixen algunes trames de baixa freqüència dedicades als “freaks” incondicionals. Majoritàriament, aquestes sèries estan dissenyades per a un públic relativament jove no disposat a aguantar un culebrón bananero que impliqui aguantar tot un seguit de trames dia a dia, aquesta, però tampoc es una sèrie al estil “usar i tirar” dels anys 80 en què en el fons eren tot un seguit d’aventurilles cutres d’uns personatges que abocaven irremediablement al avorriment (al pur estil “Equipo A”). Malgrat tot, el què em preocupa, és que aquesta sèrie no està destinat al mateix tipus de públic que “House” sinó és destinada a noies d’adolescència poncellenca... on l’argument consisteix en que quatre petardes que estan com un tren es dediquen a eliminar dimonis amb una fisonomia tipus Kent. Estic fatal.