Què fer perquè una noia es tregui les calcetes? Això no és pas una fórmula magistral que passi de generació en generació, i pel que fa a mi mai he rebut cap consell o pista per part dels progenitors. Crec que això depèn directament de la selecció natural, però no d’un garbellat a la lleugera, sinó d’un complexa procés amb capacitat de decisió pròpia. Aquesta selecció té un sentit contrari al què nosaltres creiem. És a dir, en realitat aquella que hom vol atraure i no reacciona favorablement, no és perquè no l’atraguem, sinó perquè la mare naturalesa pensa que és molt més sa pel nostre futur (i el de l’espècie) que no creuem els nostres gens amb la primera petarda de torn. D’aquesta manera, s’entén que en les meves èpoques de joventut no m’hagués embolicat mai amb cap yoli de tanga subio i cintura de avispa… (i mira que n’hi havia a l’escola, i mira que hi somiava).
4 comentaris:
Definitivament qui no es consola és perquè no vol jajaja
Ciertamente.
Però quan tu eres jove l'era tanga encara havia d'arribar. Estàs confós.
Bueno, és una manera metafòrica d'explicar el meu passat... val a dir que avui en dia les Yolis eren més desvergonyides...
Publica un comentari a l'entrada