Quina tardor més extranya... no he pogut centrar-me ni fer-me un lloc... suposo que en el què passa és que en el fons estic navegant cap a un destí... i simplement m'he de mentalitzar a ser una mica mariner i prescindir de la terra ferma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Però et comportes com si anessis en patera i fessis aigua per tot arreu
Publica un comentari a l'entrada