De petit m’agradaven les coses sinistres… m’atreia tot allò que evocava sentiments apocalíptics… escoltava música que intentava transmetre l’horror… la distorsió esgarrifosa de Burzum, l’aleteig de l’horrible helicòpters de Metallica, el dinamisme d’Iron Maiden… Llegia l’horror científic de Lovecraft, l’horror poètic de Poe i l’horror retòric d’E.T.A Hoffman… Disfrutava amb la por còsmica d’Aliens (avui, però, encara disfruto de les calcetes siderals de la Sigourney Weaver).
Ara, veig tot aquest tema com quelcom superficial; he trobat que el veritable horror és aquell en que la realitat ens fa apartar la mirada, aquell que ens fa apartar i bloquejar els postres pensaments. És un horror real, un horror que es viu de forma quotidiana… un horror que s’amaga a les sales d’interrogatori de les comissaries del nostre barri, a les places de Bagdad, als centres de detenció de la CIA, als camps de refugiats de Darfur, etc. Cada dia vivim sabent què passa a Guantánamo, però ho ignorem, no el retratem en novel·les tal i com va fer Poe amb l’inquisició española en el Pou i el pèndol, ni tampoc ho cantem… simplement, apartem la mirada.
Ara, veig tot aquest tema com quelcom superficial; he trobat que el veritable horror és aquell en que la realitat ens fa apartar la mirada, aquell que ens fa apartar i bloquejar els postres pensaments. És un horror real, un horror que es viu de forma quotidiana… un horror que s’amaga a les sales d’interrogatori de les comissaries del nostre barri, a les places de Bagdad, als centres de detenció de la CIA, als camps de refugiats de Darfur, etc. Cada dia vivim sabent què passa a Guantánamo, però ho ignorem, no el retratem en novel·les tal i com va fer Poe amb l’inquisició española en el Pou i el pèndol, ni tampoc ho cantem… simplement, apartem la mirada.
9 comentaris:
Me gustaría crerr que simplemente nos protegemos, no podríamos vivir siendo siempre conscientes de los horrores que nos rodean. Por desgracia pienso que somos unos hipocrítas que confiamos que nunca nos toque a nosotros.
El teu horror de joventut és poètic, nocturn, sinistre però artificial, és l'horror dels dracs que s'emporten princesetes als jocs de rol i dels tancs que funcionen amb autonomia pròpia.
L'altre horror no és fosc, i no hi ha trolls ni monstres, sinó persones normals i corrents assedegades de sang. És directe, descarnat, i no s'amaga sinó que ocorre a plena llum del dia.
I encara hi ha un altre horror. El de compartir espai amb un yonki, una mòmia i un salvatge, sense que estigueu tu, la Fabiola i la Sonia. Terrorífic.
Pero vosotros no habeis sentido el horror más auténtico, el que te hace sentir que el mundo se acaba en ese momento y ha llegado el apocalipsis y el momento del juicio final:
Cuando el mangui te abre la puerta de la habitación recién levantado, con los ojos hinchados y inyectados en sangre, el pelo revuelto, descalzo, sin camiseta, y con el pantalón a medio abrochar.
Qué fuerte, lo tengo aquí mismo.
Pues sí, creo que por mucho que contemos no podremos superar tu "corte de los horrores".
Muchos ánimos...
El senyor de les mosques no té peus de bóc, sino peus nafrats de porc!!!!!!!!!!!!
el senyor de les mosques o el senyor de les ratlles?
Otra cosa digna de película gore: cuando come gominolas de forma compulsiva COMO UN ANIMAL DE BELLOTA grompfsmuflsgrunmps y con la boca abierta y luego...claro, la gominola se adhiere a los dientes...pero los cerdos no se limpian los dientes no sea que se les vayan a blanquear...así que me mira de reojo, ve que no le estoy observando (aunque sí lo miro detenidamente, pero por el rabillo del ojo) y se hurga toda la boca con los dedos en un gesto continuo, brutal, exagerado, un desatascado integral para arrancarse la gelatina pegada. Luego se chupa el dedo, y listos.
Por dios lo que he tenido que soportar, encerrada en un avión a menos de un palmo de él.
Operación Cerdihattan.
Egon, necesito traducción:
"peus nafrats de porc"
¿qué significa "nafrats"?
Que te cuente María su experiéncia con los pies del cerdo... Seguro que se pone tonta...
Publica un comentari a l'entrada