Tal com va explicar la meva amiga Tomoko, Nakamura és un cognom vulgar al Japó, més o menys com el Fernandez o el García de les nostres terres. Per mi, fins ara, aquest nom era un mal de cap continu... un tal Nakamura, l'any 1989 va publicar en una revista remota i sense importància l'aplicació d'un mètode simple per estudiar insitu la perillositat sísmica relacionada amb efectes locals, sense tenir clar la seva justificació. Això va provocar que apareguessin centenars d'articles i tesis justificant, criticant, matisant i limitant aquest mètode. Gran part de la meva tesi consisteix en utilitzar aquesta tècnica, comparar-la i entendre-la... Però vet aquí... L'aparició d'un heroi vulgar, en Hiro Nakamura, un xicot qualsevol que treballa en un cubicle oficinesc a Tokio, però que un bon dia descobreix que pot viatjar per l'espai temps. Si voleu, li podeu seguir el rastre a la sèrie Herois que fan a TV3 o també la podeu mirar d'aconseguir amb versió original (Heroes) . No os agradaria, de tant en tant, parar el temps i anar a fer un kit-kat? O parar-lo per fer burilles tranquil·lament? O parar-lo per aixecar les faldilles a la nena del costat? Només són herois aquells que aconsegueixen vèncer el temps i, per tant, ja no li tenen por.
3 comentaris:
Entonces para ti, ¿un héroe es aquel que no teme a la muerte? A la muerte, digo, por ser el final de nuestro tiempo. El resto de temores del ser humano sólo serían variaciones de éste.
No creas... el miedo a hacer el ridículo es quizá más fuerte que el miedo a la muerte... Con lo del tiempo, me refiero a ser práctico y decidido... como lo son los héroes... que no has visto "La princesa prometida"?...
Sí, sí la he visto. Bonito cuento y hermosa banda sonora.
Y es cierto, el miedo a hacer el ridículo coarta mucho, pero si es así, todavia hay esperanza porque para mi ese es un miedo social, aprendido.
Publica un comentari a l'entrada