dijous, 24 de maig del 2007

Reflexions a la web

Navegant, navegant... he trobat aquestes reflexions:
In PORN, bad men do what good men dream. In the 21st century, porn is a man's heart of darkness, the elephant in every guy's bedroom that exposes who he really is, a funhouse mirror reflection of his deepest, darkest fantasies about himself. When it comes to sex, men can't hold back their demons. In porn, those demons are unleashed--no matter how politically incorrect or provocative, misogynist or sexist, inspired or insane they are. In porn, men aren't bad--they're just, well, men. In porn, men speak the secrets that they keep from others and themselves.
Si en voleu més aneu a la Reverse Cowgirl.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

I tu què hi dius? o et pretens limitar al fer el copy/paste i que els altres fem tertúlia?

oh déu, manifesta't

Egon ha dit...

Doncs això... que per més cara de bons nens que posem... som uns dements. Però ben mirat, si ho gairebé tots els homes ho són... potser els dements són els que no ho són. Només cal anar a un kiosk i comprar una d'aquelles revistes pornos (que ocupen un 15-20% del estoc en revistes) o un DVD d'aquells que ocupen un 40-60% del estoc en DVD i mirar-lo. En el seu interior hi ha alló que la mojoria dels homes somien... Es només qüestió d'oferta i de demanda.

Anònim ha dit...

Gràcies per encetar la discusió.
Jo em pregunto algunes coses.

Respecte al contingut de les peli porno i les revistes, el que hi ha és el que somiem o somiem el que hi ha?

En altres paraules, aquest tipus de documents:
a) són un recull de les nostres fantasies, l'exposició de totes aquelles coses que somiem i no ens atrevim a demanar que ens facin o fer, o bé no tenim l'oportunitat?
b) són una fàbrica de fantasies en sèrie, com l'aparador de Zara, robes més aviat baratetes a l'abast de tothom, que marquen tendència i defineixen la moda imperant, i tots acabem portant els mateixos pantalons "zareros"?

Crec que si més no, la contribució de la segona opció és important. Fixa't que moltes persones tenen la mateixa fantasia en comú. Hi ha patrons que es repeteixen: ascensors, desconeguts, lavabos d'avions, forces de repressió i manilles (ehem)...desitjos clònics ben poc originals. No som dements; som borregos que assimilem imatges que porten implícita la promesa de plaer intens.

Egon ha dit...

A veure... potser que si, que hi hagi manipulació, no ho poso en dubte... aquell que es mata a palles no té prou energia per fer la revolució... Però jo crec que aquests costums es remonten més enllà de les boires de la història... simplement el què passa es que acabem de sortir d'una llarga època de repressió(d'uns 150 anys) i ara la gent són com els nens petits el dia de reis... de repen es pot veure tot alló que antigament estava només en la imaginació.

Minerva ha dit...

Bufff! Cuanto materia hay aquí...
Yo estoy con María, creo que parte de nuestros deseos están muy condicionados por el mundo que nos rodea, sobretodo por lo que vemos/oímos..., por lo que se espera y esperamos.
También creo que tiene razón Egon con lo de la reacción a la represión (aunque yo diría que fueron más de 150 años). Pero también es cierto, que a pesar de esta aparente libertad, todavia existe un miedo a decir/hacer. Creo que por muy ateos que seamos, deberían pasar muchas generaciones para quitarnos de encima el peso de tantos siglos de moralina cristiana.

Egon ha dit...

Yo creo que la represión que tenemos ahora proviene de la época victoriana... más o menos de cuando empezó el romanticismo. Ante había el cristianismo si, pero la gente pasaba un montón... Los curas tenían hijos, el papa se tenía a su sobrian paseandose desnuda por el baticano (y naturalmente se la tiraba), los reyes tenían amantes abiertamente... la gente fornicaba en los rincones del mercado, del palácio... Creo, creo que, en este sentido, eran más espontáneos los del s. XVII que nosotros...

Minerva ha dit...

Claro, claro los poderosos hicieron, hacen y harán lo que les apetezca...
Pero el resto, no lo tengo yo tan claro..porque aquí se quemaba a gente por cosillas de estas.
De todas las maneras, es cierto que con el romanticismo todo se volvió bastance ñoño y pacato.

Anònim ha dit...

¿Cuando aparecieron esas sábanas con un agujero en medio para extenderlas entre los dos amantes y evitar que les guste lo que hacen? eso ya es tocar fondo...

Minerva ha dit...

No tengo ni idea de cuándo aparecieron... pero para mi son el colmo de la pornografía; y pensar que la iglesia las defendía precisamente para evitarlo...