dissabte, 19 de maig del 2007

Arquetips femenins...

Alguns dels arquetips femenins comuns que es poden trobar a les nostres latituds.

Sofisticades però no interessants
Descripció: Ties que s’arreglen amb gust i que moltes vegades s’han gastat una pasta amb la roba. Però no sé pas de que parlar amb elles… riuen com unes tontes
Llocs on trobar-les: Gràcia, al Born…

Interessants però no sofisticades
Descripció: Ties que no s’arreglen gaire perquè no estan per punyetes. Només són una mica més mirades que jo al vestir-se. Gent sincera i de confiança.
Llocs on trobar-les: A llocs on es fa servir el cervellet...

Exòtiques
Descripció: Ties que en general no s’arreglen gaire però que utilitzen quelcom fora del comú que fan que es despertin els fetitxismes latents de l’observador… Què hi ha darrera aquest simbolisme? Sorpreses negatives…?
Llocs on trobar-les: Sometimes everywhere.

Yolis o Jenis
Descripció: Teenagers de figura impossible amb abundant maquillatge hortera i roba que ocupa pocs centímetres quadrats. Porten grans arracades d’aro i criden molt… Desapareixen misteriosament quan fan 25 anys.
Llocs on trobar-les: Al Carmelo, a Alicante…a Badalona… a l’Hospi…

Amelies
Descripció: Noies de més de 23 anys que segueixen l’estètica de la penícula Amelie. Si porten olleres s´n de pasta.
Llocs on trobarles: Al cine Verdi… a les facultats de lletres i escoles d’art.

Sofisticades i interessants
Descripció: Criatures mítiques…
Llocs on trobar-les: A les películes…

N'hi ha molts d'altres... però això no es el National Geographic.

7 comentaris:

Minerva ha dit...

Desde luego que no es el "National Geography" pero... ya que has empezado, deberías continuar...
Resulta interesante conocer el punto de vista del otro sexo sobre el propio.

Anònim ha dit...

Un punto de vista que huele a tópico un poco desgastado. Al margen de algunas variantes marginales, Egon cae en una dualidad aberrante: las chicas bien vestidas son tontas del culo y falsas; las listas van mal vestidas pero son sinceras.

Las cosas cambian, los límites se desdibujan y la realidad es más, mucho más compleja. Unos pantalones harapientos de Calvin Klein a 200€ la pieza, una camiseta de Custo de 100€ con los bordes deshilachados, ¿eso es ir bien vestido o mal vestido? ¿Por qué si llevo tacones no puedo tener buena conversación?

Minerva ha dit...

No estoy de acuerdo María, al fin y al cabo, en su última categoría auna la sotisficación y la elegancia... Vale, es criticable que sólo considere dicha posibilidad en el cine pero al menos ve viable esa conjunción en una mujer. Además, respecto a lo que es elegante o no, él dice "moltes vegades s' han gastat una pasta" pero no siempre.
Bueno Egon, no te quejarás, menuda defensa; esto vale por lo menos una cervecita en una terraza alicantina...

Egon ha dit...

Bueno... era para crear un poco de polémica... de esta forma me hacéis caso, snif, snif, snif...

Importante María...
1. el hábito no hace al monje...
2. parlo per experiéncia própia, estic segur que si em mogués per segons quins ambients trobaria alguna noia de talons alts interessant, pero... soc menys que mileurista i jugo a rol...

Minerva más que cervecitas, algunos cubatas...!!!!!!

Anònim ha dit...

No, lo raro es que considere algunas posibilidades fuera del cine

Minerva ha dit...

Polémicas sueles crear habitualmente, recuerda cierto comentario sobre el idioma gallego...
Vale, pues cubatas, pero cuida que el alcohol ahoga las penas pero estas acaban saliendo a flote.

DêNit ha dit...

M'he recordat d'un llibre que vaig llegir fa anys ....
http://www.sare-emakunde.com/media/anual/archivosAsociados/Oliveira.M_05_es.pdf