El tren

Al tren, un dia assoleiat de cel blau mig encapotat, de yolos rodejat…amb els ulls inflats de plor contingut desprès d’haver mirat un peliculon dramàtic a mogollon. Entre l’Ebre i Castelló… amb una sensació de mandra i alliberament amb desig i por dels futurs succeïments... Una situació surrealista que no havia imaginat mai... sense cap mena de seguretat emocional… vivint el moment i sense preocupacions a part de les immediates… Buffff…no tinc ni idea del que estaré fent demà a la tarda a la mateixa hora… canvi de rutines… suposo que toca fer-se gran.