Bon any i que la força...

Bon any a totes i a tots... i espero que la mirada d'aquest noi tant "eixerit" us transmeti força i energia per seguir lluitant! Un petonàs!

Nadal

Encara que estigui un xic amargat i sigui una mica anticlerical, no odio el Nadal. M'agrada i el disfruto. Menjo com un porc, rebo regals, en faig... retrobo amistats, bec més del compte, teballo poc... i ric, ric molt amb la família. Total, que m'ho passo molt bé. Bon Nadal a tothom i espero que ho passeu tant bé com jo!

Dibuix d'en Masamune Shirow.

Mals sons

Encara que alguns mals sons no paren de perseguir-nos i apareixen sempre quan menys ens els esperem... la vida segueix... en el fons la única cosa que podem fer és aprendre a conviure amb ells.

Alexandre el Gran!!!!!!!

Hi ha dies que hom es lleva amb ganes de conquerir el món, amb projectes apocalíptics i envoltat d'una aura de campió llegendari. No hi ha barreres... tot és possible.

Ser valent o actuar sense pensar-s'ho

De vegades un s'hi ha de llençar... no sempre cal ser prudent (encara que ser-ho fa savi), hi ha cops en què surt a compte arriescar-se. I si la cagues... n'aprens molt més.

Diari de baratillo, però bo

L’únic diari de baratillo (diaris que donen de gratix a l'entrada del metro) que trobo acceptable és l’adn. És agradable de llegir, no és gaire sensacionalista, té un parell de columnes interessants i crítiques i un apartat de cultura petit però acceptable. Un dia d’aquests (que estigui avorrit) m’agradaria recopilar tots els diaris de baratillo d’un mateix dia i fer un post amb la comparació.

La fotografia correspon a la portada del diari adn d'avui. És la guanyadora del premi Unicef. Correspon a un casament afganés entre una nena de 11 anys i un avi de 40 anys. Què dimonis li deu estar passant pel cap a la nena? Jo crec que amb la cara paga.

Lilith, la pèl-roja impertinent...

Al ser un ignorant en cultura sacra em pensava que el personatge de Lilith era una invenció dels llibres de vampirs… però sembla que no, que surt a la Bíblia. Era pèl-roja, rabiosa i independent i aviat es va aburrir sexualment Adam… (i això que va tenir 100 fills amb ell) i va deixar-lo perquè ell es negava a cambiar de posició follatil (Adam era fanàtic del misionero). I finalment, atenció, Déu la va castigar per voler ser independent.
Si doneu una ullada a la Petite Claudine podreu llegir un resum cínic de la història d’aquesta noia.

PD. És casualitat que la replicant Zhora sigui pèl-roja, jugui amb serps i sigui la única que ensenyi carn en tota la pel·lícula?

Els records de somriure trist

Els records de somriure trist són uns angelets foscos que de tant en tant ens rememoren a cau d’orella les vivències que tenim més amagades...

Misèria

Quant vaig entrar per primera vegada a la Pl. de Toros “Las Arenas” tot era ple d’escombraries i cagades. Només arribar a l’entrada vem descobrir que la plaça tenia habitants, uns yonkis i un vell, que vivien en unes barraques muntades a la porta de l’edifici. Tot plegat feia una pudor inaguantable… era fastigós, era una pudor tant penetrant que s’impregnava a la roba i no t’abandonava fins que te la treies i et dutxaves. Va haver de venir una excavadora per poder apartar les deixalles que hi havien acumulades.
Els yonkis eren una parella que estaven molt demacrada, el xicot era més o menys extrovertit i la tia no s’anadonava de res… anava amb un xute permanent. Un matí mentre jo estava inspeccionant una capsa de testimonis prop de les barraques, de repent va sortir el xicot de la cabana de matalassos, va fer tres passes i sense adonar-se que jo estava a parell metres de distància, es va baixar els pantalons i va començar a cagar… en aquell moment vaig entendre que la gran quantitat de merda que hi havia a l’entrada no era de gos, sinó humana. Vaig fer-me venir tos… i el noi va girar-se i va dir… “ostia perdona no te havia visto” i va pujar-se els pantalons i va marxar cap a un racó més allunyat, fora de la vista.
Aquella pobra gent cagaven i pixaven a un parell de metres d’on dormien, no els hi importava la brutícia, la pudor... estaven més enllà de tot això; aquesta és la diferència entre misèria i pobresa.

Visions de futur...

Fa tres anys vaig deixar una feina sense plantejar-me quin seria el meu futur inmediat, mentres que ara, fa mesoso i mesos que em plantejo quin serà el meu futur d'aquí a un any, quan hagi acabat totalment la tesi... és quelcom que em tortura, per què? La veritat és que m'agradaria ser molt més aventurer que el que sóc... és dificil abandonar un bon recer on estem ben fondejats per tal de navegar mar enfora, a través de l'oceà incògnit.

Periodes de retorn

París 1789

París 1830

París 1871

París 1968

París 2007

De tant en tant els francesos aixequen barricades contra l'estat per tal de defensar els drets bàsics de l'home: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquí fa molt i molt de temps que no passa. Potser és el què ens diferencia dels francesos és la falta de collons. Es va acceptar una transició indignant i la imposició d'un rei Borbó a finals del s. XX (surrealista... la mateixa família que els francesos els van fotre fora fa més de 170 anys!!!!!!). Realment crec que som uns pringats i una colla de mesells. Ni memòria històrica ni gilipollades... ja ni ha prou d'abaixar el cap i dir que no hi ha ni bons ni dolents!.

Embrujado...

M’he quedat enganxat a un serial televisiu anomenat “Embrujadas”. No és pas aquella sèrie del ninot en forma de gat que parla, és una que té un xic més de qualitat i no fa tanta ràbia. El format d’aquesta és del tipus “House”, cada episodi és independent, però existeixen algunes trames de baixa freqüència dedicades als “freaks” incondicionals. Majoritàriament, aquestes sèries estan dissenyades per a un públic relativament jove no disposat a aguantar un culebrón bananero que impliqui aguantar tot un seguit de trames dia a dia, aquesta, però tampoc es una sèrie al estil “usar i tirar” dels anys 80 en què en el fons eren tot un seguit d’aventurilles cutres d’uns personatges que abocaven irremediablement al avorriment (al pur estil “Equipo A”). Malgrat tot, el què em preocupa, és que aquesta sèrie no està destinat al mateix tipus de públic que “House” sinó és destinada a noies d’adolescència poncellenca... on l’argument consisteix en que quatre petardes que estan com un tren es dediquen a eliminar dimonis amb una fisonomia tipus Kent. Estic fatal.

Canvis de parer...

El perfil físic de la dona ideal m’ha anat canviant amb l’edat. De ben jovenet (èpoques de EGB) la meva noia havia de ser primeta, rosseta i sense pit (més o menys com les gimnastes), més tard van passar a agradar-me les noies primes i altes amb atributs femenins, però no excessivament marcats (noies tipus model, si, si), però a mida que va anant passant el temps aquesta noia andrògina va anar guanyant en corbes, fins a convertir el cul i les mamelles en els objectius del meu deliri... Si, si... ara aprecio molt més els “manillares”... i em perden els escots voluminosos. Suposo que quests canvis estan directament relacionats en l’arribada a l’esplendor de l’edat reproductiva... l’objectiu inconscient d’un mascle és trobar una femella que pugui parir amb facilitat i alimentar els seus fills, es a dir, caderes amples i pits grossos.

Esbós de Paolo Eleuteri-Serpieri.

El consol d'un rolero

Què fer perquè una noia es tregui les calcetes? Això no és pas una fórmula magistral que passi de generació en generació, i pel que fa a mi mai he rebut cap consell o pista per part dels progenitors. Crec que això depèn directament de la selecció natural, però no d’un garbellat a la lleugera, sinó d’un complexa procés amb capacitat de decisió pròpia. Aquesta selecció té un sentit contrari al què nosaltres creiem. És a dir, en realitat aquella que hom vol atraure i no reacciona favorablement, no és perquè no l’atraguem, sinó perquè la mare naturalesa pensa que és molt més sa pel nostre futur (i el de l’espècie) que no creuem els nostres gens amb la primera petarda de torn. D’aquesta manera, s’entén que en les meves èpoques de joventut no m’hagués embolicat mai amb cap yoli de tanga subio i cintura de avispa… (i mira que n’hi havia a l’escola, i mira que hi somiava).

Dones bel·ligerants...

A mi m'agraden les dones lluitadores i geniudes... Al principi em semblaven distants però, a la llarga, he descobert que són molt més pròximes i obertes que les altres, encara que de tant en tant, hom hagi de vestir un arnès ben forjat per sobreviure a la lliça.

Navegant cap a Madrid

Quina tardor més extranya... no he pogut centrar-me ni fer-me un lloc... suposo que en el què passa és que en el fons estic navegant cap a un destí... i simplement m'he de mentalitzar a ser una mica mariner i prescindir de la terra ferma.

Sexe i violència

Perquè s'associen les paraules sexe i violència. Una indica una de les accions més agradables que es poden fer en la naturalesa i l'altra una de les més desagradables. Ja sé que molta gent pensa que són els instints més bàsics i que moltes vegades van junts però... perquè no relacionen altres instints com... la gana i la violència, i el sexe i la por... o... el sexe i l'alegria (molt més usual potser)...
Quadre d'un tal Pascal Mohlmann.

I d'entre la boira...

Quan s'entreveu el final del destí a la llunyania és quan la misió fa més respecte... Primer som inconscients del perill, a mig camí estem avorrits i al final estem inmersos en la batalla i no tenim temps per a meditar, però el terror arriba just abans de la fi.

Fumar...

De vegades envejo aquells que fumen... tenen una escusa per fer un descanset, fumar i baixar al carrer. Encara que sigui una tonteria, crec que això és molt més sa que fer els maratons que faig sense descansar.

Inflexions vitals 1

El descobriment de l'obra "Akira" de Katsuhiro Otomo van ser un gran canvi... corria cap a l'any 92, jo estava fart del món que em rodejava (el cole d'EGB, la família, els còmics de la Marvel, els amiguets) i un de les primeres novetats al arribar a l'institud va ser aquesta descoberta. M'ho va encomanar un nou coleguilla (crec que es deia Gepo), i per mi va representar un glop d'aigua fresca en un sopar mexicà... uns esquemes diferents d'historieta, uns personatges pròxims i alhora llunyans molt ben definits... i una reafirmació de la meva sensibilitat per la ciència ficció dura i la primera sensació que el què el còmic podia ser considerat art. Ho vaig disfrutar de valent... tant... que no he tingut collons de tornar a llegir aquesta col·lecció, no sé si per por a experimentar decepció, o per mandra (són uns 50 números tipus Asterix). Això sí, la considero un del meus tresors de més vàlua.

Caos mental 2

Un entorn desordenat produeix tristesa i malestar. Desprès de la pintada de l'habitació m'ha quedat la casa feta un desastre... és difícil trobar lloc per les coses, un lloc que dongui tranqul·litat.

Eròtica del "caniche"

Quanta gent s'aprofita sexualment del seu caniche? És denunciable fer servir un animal per a obtenir plaer sexual de forma física? La protectora d'animals té alguna cosa a dir? És veritat que, en un moment o altre, tots hem volgut ser un "caniche" sexual?

Les pobres plantes...

Sóc un criminal... fa més de tres setmanes que no rego les plantes... he estat malalt, ha plogut bastant, és tardor i no fa calor... encara que hi ha moltes escuses, m'he portat malament. A les plantes se les ha de tractar bé, són una responsabilitat, no les puc fer servir com a cap d'esquila per a expiar la meva minidepre de convalescència

Crec que la única solució, és fer servir la manguera més sovint.

Receptes èlfiques

Algúns freak tolkinians han penjat la recepta de les famoses lembas... (les galetes que mengen en el Senyor del Anells)... S'ha de probar oi? A mi potser m'agrada més la segona recepta...

1) Lembas de Lothlorien (freak 1)

Ingredientes:
6 cucharadas de mantequilla/margarina reblandecida
2 tazas de harina con levadura (en el original self-rising flour, de no encontrar digo q yo q dará igual usar levadura aparte, ¿no?)
1 cucharada de azúcar
1/2 taza de pasas opcional (aunque francamente no me imagino unas lembas con pasas, pero pa gustos...)
1 huevo bien batido
1/2 taza de leche
4 cucharadas de nata espesa
hojas de mallorn :DDDD

Con un tenedor se corta la mantequilla sobre la harina y se mezcla en un bol hasta que parezca pan rallado (esto me parece mejor hacerlo con los dedos, por experiencia propia con este tipo de masas). Hazlo rápido para q la mantequilla no se funda demasiado. Añade el azúcar y si así lo deseas las pasas. Bate el huevo con la leche aparte hasta que estén bien mezclados, guarda una cucharada de esta mezcla para pintar las lembas. Añade la nata y la mezcla de huevo y leche a la harina y mézclala hasta que esté firme pero blando (estos americanos son intraducibles). Amásalo tres o cuatro veces sobre una superficie ligeramente enharinada. Extiéndelo hasta que tenga un grosor de 1 cm (aproximadamente, xq dice de extenderlo 3/4", pulgadas deben de ser...) y córtalo con un cortapastas ovalado o con forma de hoja. Ponlo en una bandeja de horno ligeramente engrasada dejando al menos centímetro y medio de espacio entre las lembas, píntalas por encima con la mezcla que habías guardado y mételas al horno unos 12 o 13 minutos, a temperatura (aquí viene el problema) de 400 grados ( deben de ser farenheit xq mi horno solo llega hasta 350 y esa es la temperatura para asar un lechón enterito, digo yo que serán unos 200 grados, temperatura q suelo poner cuando hago galletas)
Para guardarlas envuelve cada lemba individualmente en hojas de mallorn frescas y limpias, si en tu región no crecen mallorns guardalas en una caja que cierre bien. Sale sobre una docena y media de lembas.

2) Lembas (freak 2)

Ingredientes:

- 3 huevos

- 1 taza de miel (preferiblemente natural)

- 1 cucharada sopera de piel de naranja rallada

- 2 cucharadas pequeñas de agua de flor de naranja (opcional)

- 3 onzas de almendras tostadas

- 2 1/4 tazas de harina de sémola (ver nota)

- 1/2 cucharada pequeña de sal

- 1/2 cucharada pequeña de canela

- 1/4 taza de mantequilla

Mezclar los huevos, la miel, la piel de naranja, el agua de flor de naranja y las almendras con la batidora. Batir durante 3 minutos. Añadir 1 taza de harina. Batir durante otro minuto. Verter en un bol y añadir la harina restante, la sal y la canela. Batir o revolver hasta que esté bien mezclado. Derretir la mantequilla en una sartén o plancha. Verter la pasta en cantidades de 1/4 a 1/2 de taza en la plancha o sartén caliente y cocinar hasta que quede ligeramente dorado; dar la vuelta y dorar ligeramente la otra cara. Si estás usando una plancha, añadir una cucharada pequeña de levadura a la mezcla. Deberían resultar 16 lembas.

Nota: 1 1/2 tazas de harina blanca, 1/2 taza de harina de trigo y 1/4 taza de harina fina de maíz, pueden sustituir a la harina de sémola.

Màxim nivell de desordre acceptable?

Quin és el màxim nivell de desordre acceptable per deixar entrar algú a casa?
M'interessa saber-ho... cal distingir entre íntims i estranys, entre nois i noies, entre família i altres?

Ja surt el Sol

Bueno... sembla que em començo a sentir que recupero un xic les forces. Em tornen de mica en mica les ganes de fer coses... ara el què em falta és el finançament... (és un pal ser pobre!!!! quasi bé tant com estar malalt...). Queixes, queixes i més queixes...

El final

Encara que ens hi resistim... tot té un final.

Estar malalt

Hi ha poques coses pitjors (en el nostre món quotidià) que la falta de salut. Quan aquesta falla som vulnerables i necessitem recolzament... ha d'ésser duríssima la solitud embolcallada amb la malaltia...

Treballar és divertit?

Encara que quatre gats es diverteixin treballant, per la majoria de la humanitat és un soplici. Molts pocs són els que treballen en bones condicions i no són explotats brutalment. Treballar no dignifica, horroritza.

Dibuix de Grzergorz Kmin (o algo per l'estil).

Sóc dèbil amb les Yolis...

En un serial cutrón de no sé quina cadena fa de infermera de prototipus Yoli en un CAP d'un barri marginal madrileny... Sóc dèbil amb les Yolis que ensenyen el tanga per sobre els pantalons (ja sé que és vulgar, però sóc un noi de gustos senzills...).
Resulta que es diu Olivia Molina i és la filla de l'Angela Molina...

Tecles empolsegades

Des de fa una bona temporada que de tan en tan em venen ganes de tocar el piano... Em venen records en forma d’enyorança. Vaig deixar o millor dit repudiar el piano perquè considerava que jo no havia nascut per a interpretar música i realment el vaig arribar a avorrir. A què ve aquesta enyorança? Potser perquè ara m’avorreix tot lo altre? O perquè realment tinc ganes de fer quelcom bonic... Des de fa anys que treballo en quelcom desproveït de qualsevol pretensió estètica… i realment no és malgastar la vida si no pots produir amb les teves mans un xic de bellesa?

Adaptació lenta...

Finalment divendres... i ve un cap de setmana d'activitat intensa... m'ha costat més d'un mes tornar a la vida normal... cada cop és més difícil adaptar-se i construir-se una rutina que ens permeti el gaudi del temps lliure... La feina intensiva i els viatges sistemàtics t'aparten del món. Noto que feia una bona temporada que no vivia el 100% de la vida Barcelonina... I ve un més bastant mogut!!!!

PD. Estarè sortint de la meva època zombie?

Foto de David Lachapelle.

Terror, una eina?

El terror és la única eina per a fer més productiva la societat?

Doneu una ullada al documental que ha penjat "La Petite Claudine" .

D'aquí a una temporada...

TOKIO AVUI


TOKIO D'AQUÍ A UNA TEMPORADA

La gent de l'Europa Occidental, no hem patit cap guerra desde fa dues generacions... ara anem pel camí de la tercera generació de pau... Hem conseguit una certa prosperitat, a tranques i barranques. Estem preparats per a un possible canvi? No. És possible que entrem en guerra oberta? De moment no surt a compte. La pau es manté mentres sigui un negoci.

Litografia de Hisaharu Motoda via Pink Tentacle.

Sorolls que agraden...

Una de les coses agradables d'una nit d'hivern estar ben tapat en el teu llit, i mentres hom nota la fredor a la cara, sentir mig endormiscat, el rumor d'una moto llunyana accelerant...

Encara que sigui rar, alguns dels sorolls antròpics antròpics del medi urbà... ens són agradables...

Veure article "Why we love sounds of the city jungle".

Les desgràcies mai venen soles

Ara que em pensava que sortia de la miseria... he descobert que tinc deutes dels que no era conscient... un altre mes menjant llegums... La única cosa bona és que així faré dieta...

Yonkis de REDBULL al cine...

Li posen un verí que li relenteix el fluxe sanguini fins a aturar-se... per sobreviure ha de mantenir l'adrenalina alta... per fer-ho no para de zampar REDBULLS i tot altre tipus d'exitants...

Per més informació veure "Crank, veneno en la sangre".

Porno homo per a heteros?

Per què a la majoria de nosaltres ens posa veure relacions homosexuals?... La major part dels usuaris de pornografía masculins els hi encanta veure com s'ho monten dues dones, per lo que tenim que un tant percent molt elevat de la pornografia presenta continguts homosexuals. Aquesta proporció no coincideix amb la quantitat d'usuaris homosexuals de pornografia (sobretot si tenim en compte els usuaris de sexe femení). Quina explicació té aquest fet? Ho podem relativitzar a considerant-ho simplement que té èxit entre els homes perquè mostra més carn femenina a la pantalla, o, hem de trobar alguna explicació més complexa?

Dones i dinosaures

Fa milions d’anys amb aquest còmic va se’m va despertar la sexualitat. A finals dels 80 me’l va regalar una de les meves ties perquè sabia que m’agradaven els dinosaures… però el què realment va despertar el meu interès, va ser la esplendorosa rubiaca mentre corre despullada per les jungles del Triàsic perseguida per un triceratops. Vaig quedar totalment obnubilat per l’opulència de les corbes dibuixades per en Richard Corben. Desprès, res més va ésser igual ja que les dones van apareixer en aquest món.

Portada de "Rip, tiempo atrás".

Dormir...

No hi ha res com dormir nou hores per llevar-se fresc com una rosa i per convertir una matinada grisa amb l'inici d'una jornada profitosa.

Horror còsmic 2

Ahir vaig veure 3 pel•lícules de zombis, i aquesta nit... he tingut mals somnis... no recordo ben bé què somiava però avui al matí, al llevar-me, he vist que tenia el piolet al costat del llit... m'he quedat molt parat... però desprès de mica en mica m'ha vingut a la memòria, de forma bastant nuvolosa que a mitja nit m'he despertat i l'he agafat com a mesura de precaució... perquè se sentien sorolls. A part de ser un solteron que es passa el dissabte tot sol a casa miran pel·licules de serie B... m'estic tornant paranoic... He de tornar ajugar més a rol.

Tardor a casa

Des de fa una temporada passo les tardors a l’estranger. Enguany però, estaré a Barcelona. En tinc moltes ganes. Aquesta estació, en altres temps odiada o ignorada, ha pujat en l’escalafó de les meves preferències fins a convertir-se en la més mística. Tinc ganes de gaudir de la Barcelona de tardor.

(Foto meva, "Tardor a Lycia")

El mono...

Més d'un mes sense comprar ni un còmic... De moment la operació tacanyo va bé... encara que em salten les llàgrimes quan passo davant d'alguan botiga de freaks... Resistiré? Em transformaré amb zombi?

(Vinyeta del super còmic "The walking dead")

La musa

No hi ha res millor per a despertar la creativitat que tenir una noia despullada al costat.